El Titànic
SR. DIRECTOR:
Tal dia com avui (14 d’abril) del 1912, el majestuós transatlàntic Titànic s’enfonsava sota les aigües gelades de l’oceà Atlàntic i deixava enrere més de 1.500 vides...
Aquest escrit no és només per lamentar les vides dels morts; és per tres motius més.
El primer, cal ser realista, està molt bé lamentar-se de les víctimes del Titànic, però hem de pensar que cada poc temps, avui dia, moren centenars de persones injustament, i moltes d’elles al mar. Per tant, sí, fem un moment de record per a les víctimes del Titànic, però, sobretot, lluitem per impedir més morts arreu. Segon, la supèrbia de l’enginyeria. Crec que el Titànic va ser la mostra d’aquesta prepotència que molts tenim a sobre. Era insubmergible... doncs bé, es va demostrar que no ho era! Recordem sempre que els humans (i tot el que fem) som vulnerables i fràgils. Per tant, no siguem arrogants, hi ha una premissa que no hem d’oblidar: Tot és susceptible a millorar i canviar.
Finalment, l’última petita lectura del Titànic és la semblança de la realitat... De totes les víctimes que hi van morir, la majoria eren pobres. És el que va passar i passa avui dia amb tot plegat... Qui paga la crisi? A qui afecten més les tragèdies?... Als pobres! És com si els rics estiguessin coberts d’una aura de protecció celestial... Matiso, al Titànic també hi va morir algun ric i algú amb posició poderosa, com per exemple el capità...
Crec que això hauria de servir d’exemple per a molts: dirigents de bancs que han enfonsat la seva seu; estats que han entrat a la ruïna per gestionar malament l’economia generada pel seu poble; governs que han provocat una pèrdua en les pensions i salaris de la seva gent; famílies de sang blava que segueixen vivint bé quan d’altres s’ofeguen sota la pressió d’un espoli econòmic, i un llarg etcètera.
Hauria de servir d’exemple per a tots aquells que no els afecta l’amarga realitat actual d’una situació injusta per a molts. Reitero: el capità del Titànic va assumir de forma dràstica i extrema l’error d’encendre les calderes i anar a una velocitat massa alta.
