Entre l'actual Espanya i l'Arcàdia Feliç?

Entre l’actual Espanya i l’Arcàdia Feliç?

Sr. Director:

Tothom té dret a la llibertat d’expressió (sempre dins uns límits que no atemptin contra la dignitat humana); i que l’actual Espanya no és la que volem.

Fa uns dies va sortir una carta de reflexions criticant Espanya. És cert que Espanya està dirigida per gent mediocre, amb molts aspectes (com la transparència o nivells de corrupció) a millorar, que es parla del respecte a la llei però sols practicat a conveniència, i que és lamentable el tema dels polítics presos.

Efectivament la classe política governant l’ha convertit en un país mediocre; amb més desigualtats socials, pensions més baixes i injustes, precarietat laboral, amb la banca cada cop més poderosa, etc. Però al ser dins una òrbita capitalista, el país no és pitjor o més autoritari que altres indrets d’Europa i el món com alguns sectors interessats ens volen fer creure (comparant-lo amb Turquia, on hi ha nombrosos morts i desapareguts per qualsevol mínima dissidència, fet que aquí no passa, almenys per ara).

A més, a aquesta UE presentada com a exemple de democràcia per alguns sectors (alhora qualificada de club de nacions decadents per no recolzar la independència de Catalunya) també s’han retallat drets socials, laborals, rescatat a la banca o allargat l’edat de jubilació. També es parla de més llibertat de pensament i de democràcia, i en nom del poble (només un 38,47 per cent a favor de la independència l’1 d’octubre, reconeixent a més líders independentistes com el senyor Tardà, el senyor Mas o el mateix Puigdemont).

No obstant, no es pot oblidar que la gran majoria d’aquells que ens prometen una Arcàdia Feliç si sortim d’Espanya, defensen els mateixos principis neoliberals que inspiren l’actual UE (pèrdua de drets socials, precarietat laboral, etc.), que avui dia la majoria de decisions polítiques no es prenen a Madrid sinó a Brussel·les i Washington, i que al cap i a la fi quelcom essencialment burgès tracta sols de dirimir si ens han de governar des de Madrid o des de Brussel·les, o des de Brussel·les amb intermediaris o sense (Madrid), i que molts sectors independentistes defensen una Catalunya fora d’Espanya però dins la UE i l’OTAN (nombroses són les banderes europees a manifestacions independentistes), no podent ser això una vertadera independència, com tampoc podem equiparar i responsabilitzar un país amb classe política com per voler trencar-lo (a més, i l’autodeterminació per a Catalunya però negada dins qualsevol territori català?). Quin és llavors el país de futur a què aspirem, o què ens volen vendre?

TONI YUS PIAZUELO

TÀRREGA