La Diada de Sant Jordi
Sr. Director:
Sr. Director: Un altre any la diada de Sant Jordi ens arriba riallera, els carrers s’embolcallen d’aquelles garlandes vermelloses i d’altres colors joiosos que els cors trasbalsen cercant un dolç somriure, els llibres surten amb les seves sabates noves, on els seus autors tibats pels seus fruits s’airegen satisfets cercant els lectors que els adulen. Desitjaria que el bon temps i el sol radiant siguin presents dins aquesta diada plena de bategants somnis, és per aquest motiu que us faig arribar, si m’ho permet, un parell de poemes del meu rebot, escaients per a aquest dia assenyalat.
van sorgir tot d’un plegat quan Sant
Jordi a colps de llança
sense por i amb molta traça
al víbria el cor va burxar.
Això, diuen i comenten,
jo no ho sé si és veritat,
però, cada any llibres i roses
arreu surten ben formoses
com encants d’enamorats.
Un llibre, és tot un somni,
una rosa, encís d’encants,
que al meu cor el fa reviure
a l’albirar el seu somriure
quan els tinc al meu costat.
El vell drac retorna. Si no som nosaltres,
qui ens defensarà?
d’aquell drac ferotge
que vol endrapar-se
amb dolces paraules
la nostra entitat.
Torna un altre cop,
a voler-se endur,
la tendra princesa
de molt suau llenguatge
encís d’un gran poble
que els somnis reviu.
Damunt del cavall,
ben ferm sense por,
Sant Jordi amb la llança
al drac planta cara
i amb forta punxada
fa tornar al seu cau.
Les roses rogenques,
arreu del camí, brollen ben joioses
plenes d’esperança
per a tots els que volen
un millor destí.
