El problema dels locals sense llogar
SR. DIRECTOR:
Després de llegir un article de Santiago Costa Domingo (vegeu diari SEGRE 19-4-18), li dono la raó en el fet que cal reconvertir en útils la gran quantitat de locals buits i sense llogar que omplen la capital de Lleida, que fan sensació de ser una ciutat amb poc interès per crear negocis. A l’article s’ofereixen algunes sortides, que trobo factibles, però no les úniques, per activar aquests locals.
En primer lloc, ha de ser el nostre alcalde amb el seu equip de govern i també els partits de l’oposició els que entenguin que aquesta situació no és bona per a la nostra ciutat, i prendre solucions urgents, ja que les conseqüències econòmiques només les pateixen els propietaris dels locals buits i sense llogar, i no l’ajuntament, que puntualment cobra els seus impostos, i si és necessari amb un recàrrec. Una de les dificultats per trobar persones amb iniciatives d’emprendre negocis són els alts costos en concedir una llicència d’obertura, ja que d’inici s’han de costejar els certificats d’un especialista electricista, comprovació de la conducció d’aigües, adequar l’accés per a minusvàlids, insonorització del local, i permisos especials de la comunitat que no sempre són fàcils d’obtenir.
Un altre dels impediments per facilitar i concedir un contracte de lloguer per part dels propietaris és la falta de garanties a la Llei d’Arrendaments, perquè aquests puguin desnonar els morosos i okupes amb les garanties del contracte firmat. En massa ocasions tenim l’experiència d’haver d’esperar diversos mesos i en alguns casos més d’un any, mentre comproves com es riuen dels textos dels contractes perquè saben, de sobres, que podran estar sense pagar lloguers, consums de llum, aigua i escombraries durant el temps que durin els desnonaments. Aquesta realitat actual fa que els propietaris sol·licitin avals bancaris i altres exigències que dificulten encara més possibles lloguers.
Desconec com pot el nostre ajuntament canviar lleis que facilitin poder donar sortida a aquest problema, sempre que la possible solució no sigui un problema d’estètica, de sanitat i de possibles escàndols per a la ciutat en un futur. Segons la meva opinió només s’hauria d’autoritzar la transformació d’aquests locals en carrers de l’extraradi o amb un negoci obert al públic i un habitatge conjunt, o potser habitacions de lloguer tipus apartament.
Encara que la millor solució és concedir uns lloguers econòmics, amb lleis que protegeixin la propietat, i una llei d’arrendaments que defensi els interessos per igual d’arrendadors i arrendataris, de manera que els incompliments firmats al contracte siguin solucionats amb urgència per l’autoritat judicial.
