Carta d'un pare preocupat
Sr. Director:
Deixi’m començar agraint-li aquesta oportunitat que em dóna per fer arribar aquesta reflexió a la societat lleidatana i de retruc a les dues administracions més properes, com són l’ajuntament de Lleida i, la Generalitat de Catalunya.
Vull començar dient que com a pare d’una jove adolescent, em neguiteja i em preocupa la discrepància que tenen tant la Generalitat de Catalunya com l’ajuntament de Lleida, actualment als tribunals, respecte de la discoteca que hi ha als afores de la ciutat, i de si està dins o fora del perímetre de seguretat de l’empresa CLH, dedicada a emmagatzemar el combustible que després es distribueix per les benzineres de la nostra província.
La meva filla, com tantes d’altres de la ciutat i de les nostres contrades, aprofita l’estiu per gaudir amb els amics de l’ambient que generen els complexos d’oci, ja que tenen tot el dret del món a fer-ho. I fins aquí tot correcte.
La meva preocupació sorgeix quan m’assabento que fa poques setmanes hi va haver un judici (als Jutjats de Lleida), on s’ha de decidir −i ho farà un jutge− si aquesta discoteca ESTÀ o NO construïda correctament dins els paràmetres de seguretat que defensa l’ajuntament, o NO, tal com defensa la Generalitat.
Entendrà que això m’angoixa i em preocupa, ja que –Déu no ho vulgui– què passaria si per desgràcia hi hagués un accident en aquestes instal·lacions petrolíferes de Lleida? De qui seria la responsabilitat? Quina càrrega de consciència tindran aquelles persones que hi van donar el vistiplau? Senyors, ara serà un jutge qui decidirà si aquest recinte és segur o no, però, no creuen que seria lògic que els tècnics es posessin d’acord en un tema tan seriós com aquest? Com pot ser que davant la seguretat dels ciutadans, dels nostres fills, hi hagi discrepàncies entre administracions? No creuen que com a societat madura que som, hauríem d’aparcar les disputes per afrontar aquest tema?
L’objectiu d’aquesta carta no és perjudicar ningú, sinó mirar de remoure consciències ara que hi som a temps... ara que podem parar, pensar i decidir. Està a punt de començar una nova temporada d’estiu en què els nostres fills i filles voldran gaudir de la Nit, de la festa, dels locals d’oci a l’aire lliure... i els pares tenim el dret a saber si les nostres filles i els nostres fills es diverteixen amb la seguretat que els correspon, que els deu l’Administració, perquè és la seva obligació.
