No volem ni podem perdre el temps, Sr. Ayguadé
SR. DIRECTOR:
El Partit dels Socialistes de Catalunya complirà el proper mes de juliol el 40è aniversari de la seva fundació; un naixement fruit de la confluència de tres partits: el PSC-Congrés, el PSC- Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE, conjuntament amb altres col·lectius.
Tots els homes i dones que varen treballar aleshores perquè això fos possible tenien un objectiu clar: construir un partit socialista que fos un espai catalanista i de progrés, un partit útil per a una societat que començava a albirar els espais de llibertat i democràcia que havien estat arrabassats després d’una guerra civil i d’una cruenta i llarga dictadura.
Quaranta anys després, és un bon moment per fer balanç i valorar si hem assolit o no els objectius que ens vam proposar. De fet, en els propers mesos –en el marc d’aquest aniversari– aprofitarem per compartir i debatre al voltant d’aquesta idea i moltes d’altres. De forma pública però també a nivell intern. Amb els nostres militants però també amb els nostres votants i tota la gent que simpatitza amb les nostres idees. I també amb les persones que han format part de la direcció del nostre partit.
Un sa exercici necessari per saber si han estat a l’altura d’allò que la ciutadania ens va demanar i encara ens reclama. Quatre dècades en què al capdavant del PSC hi ha hagut diferents direccions i diversos primers secretaris: a tots ells els agraïm la dedicació, fins i tot quan no hem estat d’acord amb les seves decisions o el balanç de la seva feina per al partit és francament millorable. Nosaltres mai parlarem malament d’aquell(s) que en abandonar el nostre partit s’han dedicat a malversar la seva rancúnia pels fòrums on encara hi ha algú que els fa cas.
No ho farem de manera pública. No ho farem per nosaltres però especialment no ho farem per ell(s): si ens vàrem equivocar quan el(s) vam escollir, hem d’intentar esmenar aquell error. El temps sempre acaba donant la raó. I la prova la tenim al veure l’actitud d’alguns que ens referma en la idea que és necessari tirar endavant i mirar lluny, perquè el PSC no és només unes sigles sinó que és un conjunt de dones i homes compromesos amb el socialisme, el país i la igualtat.
No volem perdre el temps amb debats interessats, amb insults marcats per obsessions malaltisses, amb afirmacions que neixen d’una deriva ideològica sense direcció. No volem malmetre el temps amb aquells que senten la necessitat d’omplir les hores del dia, amb els que fan sevir l’atac als socialistes com una forma per aconseguir un puntet de notorietat, amb els que creuen que amb les seves paraules podran expedir un certificat de mèrits necessari per entrar en un nou (un altre) club d’amics. No volem perdre el temps ni distreure’ns d’allò que és veritablement important: la cerca de solucions als problemes d’una societat que viu un preocupant increment de les desigualtats socials. Aquesta sempre ha estat i continua sent la feina dels i de les socialistes.
