Al final van ser les cremes

Sr. Director:

Inaudit escoltar que, al final, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha dimitit per un furt d’unes cremes el 2011. I no perquè em sembli vergonyós robar cremes antiedat, com robar qualsevol cosa, sinó perquè ja llavors era vicepresidenta primera de l’Assemblea Madrilenya, algú es va guardar el vídeo i l’ha recuperat 7 anys després. Però és que hi ha una cosa molt pitjor; aquesta senyora es vantava de ser la candidata de la lluita contra la corrupció en el PP, mentre que es coneix la cèlebre frase a J.L.Peñas: “Deixa aquest tema al congelador, que ens enfonses.” Cert és que la Sra. Cifuentes va iniciar una caça de bruixes contra diputats autonòmics investigats perquè dimitissin, entre ells Sánchez Yáñez i Elvira Rodríguez, però és que la mateixa UCO de la Guàrdia Civil assenyala la presidenta en els seus informes per suborn, malversació i prevaricació continuada en les concessions que va mantenir la Comunitat de Madrid amb l’empresa d’Arturo Fernández. Mentre aquest rebia les concessions, al seu torn la fundació del PP s’embutxacava 160.000 euros, i apareixen més noms com Díaz Ferrán, Ignacio Escolar i òbviament s’estira el fil fins a Esperanza Aguirre. O sigui, que la principal impulsora de la neteja del PP resulta ser la concubina de les concessions il·legals i el finançament il·legal del partit.

I encara més. Fa un mes ens vam assabentar que aquestes trames corruptes de finançament es repliquen en les relacions que manté el PP amb la Universitat Rei Joan Carles per a la concessió fraudulenta de títols de màster (i vés a saber si algun més). Però és que no parlem d’un titolet de curset de 30 hores expedit per una acadèmia, és un frau en un document legal expedit per una universitat pública, el funcionament intern de la qual ha deixat en dubte tota la comunitat acadèmica. Doncs aquest acte il·legal va passar sense pena ni glòria per l’Assemblea Madrilenya i per l’opinió pública. I llavors arriben les cremes, i amb les cremes la dimissió, i amb la dimissió la vergonya.

Òbviament que exigeixo, per ètica, a un polític que roba qualsevol cosa en un súper que dimiteixi, però és que aquesta senyora dimitirà per unes cremes quan hauria d’estar acusada de corrupció i de falsedat documental. Dimitir per aparèixer als informes de l’UCO, o dimitir per la denúncia de falsificació de firmes dels membres del seu tribunal del Treball Final de Màster... I li han permès dimitir per unes cremes. Menyspreable! Quin país!