Resposta a l'article del Sr. Postius “Del POUM del 155 a un POUM de tothom

Sr. Director:

Resposta a la carta de Toni Postius.

El Sr. Toni Postius, el seu grup a l’ajuntament de Lleida i el d’Esquerra Republicana tenen com a únic discurs la crítica a l’article 155 de la Constitució. Discurs pobre, perquè el 155 s’està aplicant perquè els seus partits no són capaços de proposar un candidat o candidata com a president de la Generalitat. L’article 155 existeix perquè qui té majoria parlamentària, PDeCat, ERC i la CUP, no ha estat capaç, i esperem que ho sigui abans de final de maig, de proposar un candidat a la Presidència de la Generalitat, que pugui ser-ho d’acord amb el nostre ordenament jurídic: l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució.

El Sr. Postius vincula però el 155 al Pla d’Ordenació Urbanística de Lleida. Deixi’m dir-li que el POUM de Lleida es treballa des de l’any 2011, quan va ser objecte d’aprovació l’Avanç del projecte, que ja en fixava les línies. Després, durant tot aquest mandat municipal, els anys 2015-2016 i 2017, ha estat objecte d’un treball seriós per l’equip d’Urbanisme de l’ajuntament de Lleida, liderat per Joan Blanc, sota la direcció política de Fèlix Larrosa, amb la col·laboració dels tècnics municipals i d’altres de diferents entitats, començant per la Universitat de Lleida i seguint per gabinets d’Arquitectura, Urbanisme i Serveis Jurídics dels més vàlids del país.

El POUM aprovat inicialment en el ple de dimecres també ha estat objecte d’informació al conjunt de la ciutat de Lleida, amb més de 30 presentacions públiques i la recepció de més de 80 al·legacions, de les quals, almenys 35, han estat incorporades al projecte inicial. Avui, el POUM aprovat el dimecres en fase inicial és el projecte participatiu més important que hi ha hagut mai a Lleida. Cal dir que POUM és l’eina que planifica el creixement i desenvolupament futur de les ciutats en un període de 15 anys. En el nostre cas, també. Així doncs, en moments d’inseguretat jurídica com els actuals, el POUM esdevé una eina que aporta seguretat, un marc clar per possibilitar el desenvolupament urbà i, per tant, econòmic de la nostra ciutat. Aquest POUM innova i per primera vegada a la història de la ciutat no menja terreny a l’Horta.

El POUM desenvolupa el terreny residencial necessari, omplint els buits urbans existents, sense absorbir ni un metro quadrat de sòl rústic. A l’hora de ser un POUM que compacta la ciutat, també pot lluir el qualificatiu de POUM Verd. El projecte aprovat dimecres passat situa Lleida amb 25 metres quadrats de zones verdes per habitant, quan la quantitat desitjable segons l’Organització Mundial de la Salut és de 10 m2. Tot i això, actualment ja gaudíem de 19 m2.

Per tot, podem parlar de POUM Verd, ja que a més es visualitza unint totes les grans zones verdes de la ciutat amb una anella urbana, que permet recórrer Lleida gaudint dels seus paisatges a peu o en bicicleta, i integra així el que és la ciutat de Lleida: la unió de la Catalunya rural i la Catalunya urbana, que és el paper que correspon a la segona capital de Catalunya, i la primera després de Barcelona. Aquest és el model del POUM que dimecres vàrem aprovar quatre forces polítiques. El Sr. Post ius crit ica el POUM i li atorga el número 155, dient que no s’ha parlat amb el seu grup. Això és simplement falsejar la realitat.

El seu grup ha estat cridat, com tots els altres del consistori, a presentar propostes i plantejar el model de ciutat que volia cadascú, però això implica feina. Una feina que no es pot fer des del Congrés de Diputats a Madrid. Feina que s’ha de fer, trepitjant Lleida cada dia. El POUM actual recull en l’aprovació inicial més sensibilitats que mai. La sensibilitat del Partit Popular, de Ciutadans, de la democràcia cristiana i de la socialdemocràcia, que representem els socialistes. És un POUM d’ampli consens en el qual, qui no hi ha volgut ser, no hi és. Però els que hi som representem les sensibilitats i ideologies més representatives de la Catalunya, l’Espanya i l’Europa actual