D'un POUM verd a un POUM madur

Sr. Director:

Celebro que, amb la carta que va publicar el seu diari el 30 d’abril passat signada per l’alcalde de Lleida, el senyor Ros ens doni la raó a l’hora de definir el POUM que recentment ha obtingut l’aprovació inicial del ple de la Paeria com el POUM del 155. Intentant desmentir-ho, ho ratifica, perquè afirma que recull “la sensibilitat del Partit Popular, de Ciutadans, la democràcia cristiana i la socialdemocràcia”. És a dir, els partits que donen suport al 155. Això sí, s’adjudica el suport sencer de la democràcia cristiana pel fet de tenir un vot més al ple dels que tenia al mes de gener. Sento dir-li que aquest corrent polític, com a mínim, també el representa el nostre portaveu, Paco Cerdà, i molta altra gent que dóna suport al nostre grup municipal.

El 155 és l’atac més gran a les institucions catalanes des de la dictadura del general Franco i s’ha impulsat des del govern del PP, amb l’aval de Ciutadans i del PSOE i amb el suport entusiasta del partit que presideix el senyor Ros, el PSC. El 155, que ja ens amenacen que pot continuar d’una forma més quirúrgica encara que es formi govern, el van posar en marxa tots els que van estar a favor de la repressió de l’1 d’octubre. Fa gràcia quan diuen que si es manté vigent, és perquè encara no hi ha govern, com si això no tingués res a veure amb el fet que ni populars, ni socialistes ni ciutadans encara no han paït el resultat del 21 de desembre i han trobat la col·laboració del jutge Llarena per bloquejar totes les candidatures a la presidència que s’han intentat dur al Parlament. Aquests que han fet tot això són els mateixos –de fet, els únics–, que han donat el vistiplau al nou POUM. Potser l’equip de govern socialista s’hauria de preguntar com pot ser que cap partit d’esquerres no l’hagi votat a favor.

Podem estar d’acord amb el senyor Ros en una de les coses que diu en la seva resposta al meu article: el seu POUM mereix el qualificatiu de POUM verd. Però segurament no en el sentit en què ell ho diu. Ens sembla que eliminar els parcs urbans previstos en el pla de 1995 i mantenir que els pàrquings de quitrà del Camp d’Esports i del Barris Nord o les rajoles de la plaça Sant Joan són zones verdes és bastant agosarat. Però sí, aquest és un POUM verd. Verd en contraposició a madur. Aquest POUM no ha tingut ni diàleg ni consens. Reitero que en els dos mesos d’al·legacions treballarem per convertir-lo en un POUM de tothom i per fer-lo madurar