"Voleu callar"

Sr. Director:

Molt interessant la reflexió de la senyora Sara Mestres, regidora del PSC a l’ajuntament de Lleida, en suport del seu alcalde que, a la fi, és qui li va atorgar la regidoria de Seguretat Ciutadana i les Polítiques per al Civisme i la Igualtat, quan potser a les properes eleccions siguin el parell de centenars d’exaltats, als quals es refereix en el seu article, literalment, però multiplicats per 500, els que avaluïn la seva tasca a les urnes l’any vinent.

“Voleu callar”, una expressió molt escaient a qui es creu superior, adreçant-se a uns ciutadans que amb tota legitimitat l’escridassen per la memorable actuació al capdavant de la Paeria, culminat amb el seu paperàs davant el museu de Lleida mentre era espoliat. Al·lèrgia a l’autocrítica, gens d’humilitat, cosa que seria imprescindible en un servidor públic que sembla que rep esbroncades sovint i que, amb aquest aire desafiant, sentencia “em tornaré a presentar perquè la gent m’ho demana”. Això espero, com que la memòria dels lleidatans romangui intacta a l’hora de dipositar el vot.

Negar, per una llicenciada en dret, la condició de presos polítics −sí, senyors socialistes, repeteixo, de presos polítics per molt que s’hi posin de cul−, a uns representants electes, que estan privats de llibertat per escoltar el poble i complir les promeses electorals d’un programa oficial, no censurat, és... m’abstindré d’explicitar la paraula que s’hi escau.

Per què creuen Sra. Mestres i PSOE que un home de pau i de conviccions justes com és el president d’ERC, Oriol Junqueras, s’adreça als votants socialistes de tota la vida, dignes persones, que encara creuen en el socialisme obrer i en les reivindicacions socials, lluny del posicionament oficial i de les actuacions de molts dels seus representants? I, senyors dirigents socialistes, el paper ho aguanta tot i parlar per parlar ens retrata quan el catalanisme no és una paraula buida, és un compromís, és la defensa del país, de la seva llengua, de la seva cultura i de tot el que ens identifica. Així ho han demostrat vostès –i sobradament aquesta legislatura pactada amb Ciutadans– i també ho han entès molts dels líders històrics i militants de base que han desertat del seu partit catalanista que ha votat a favor del 155 juntament amb la dreta, PP i l’extrema dreta amb tacons i corbata taronja.

És a tota aquesta gent amb clares conviccions socials i d’esquerres −vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin− a qui s’adreça Esquerra. Mai, i repeteixo, mai ens adreçarem a qui calla i mira al costat o fins i tot nega els nostres drets; a qui és còmplice de les porres, els cops, l’odi i la sang vessada per qualsevol català que va sortir a defensar el dret a votar el que li donés la reial i santíssima gana; fins que vostès facin autocrítica i en lloc de manar callar −que és molt fàcil− o d’acusar-nos de dividir o de violència deixin de mirar-se el melic (i de mirar cap a Madrid) i tinguin la dignitat de mirar els 2.079.340 votants independentistes que els exigeixen que posin les urnes. I senyora Mestres, estic farta de la sacrosanta legalitat perquè tinc molt clar que les lleis s’han d’adaptar a la societat, sobretot si és per avançar; on seria vostè o jo si les lleis no haguessin evolucionat?

Més m’estimo continuar a les trinxeres defensant pacíficament els meus drets i llibertats que quedar-me a la rereguarda intentant que no se’m vegi gaire o provocant i anant de demòcrata per poder dir que som uns màrtirs perquè ens estan esbroncant. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era, diu la saviesa popular.

I una pregunta, quan Ciutadans els guanyi a les properes eleccions, quin discurs faran? El catalanista, el socialista, el d’esquerres o el de què hem de dir/fer per mantenir-nos al poder? Si us plau, facin un favor a la societat i treguin-se les orelleres i potser si obren l’angle de visió veuran que això no només va d’independentisme o unionisme, com diria l’Oriol, també va de drets i democràcia i a vostès de moment ni se’ls veu ni se’ls espera, i els seus socis no hi han estat mai.