Les escales del Museu
SR. DIRECTOR:
Segons he llegit recentment a la premsa, el ple del Museu s’ha reunit amb caràcter extraordinari i intern, a porta tancada, per tal d’informar els membres del Consorci sobre l’estratègia de defensa −s’està treballant en el nou litigi sobre les obres de parròquies de la Franja de Ponent−, admesa a tràmit pel jutjat de Barbastre, arran de la denúncia del bisbat de Barbastre-Montsó. Em sembla molt i molt bé que el ple i el Consorci es moguin “en defensa de”, i sobretot, quan es tracta d’assumptes prioritaris i urgents.
Però, per una altra banda, “no em cap al cap” que hi hagi unes tanques que impedeixen l’ús de les escales del Museu, i que els responsables d’arreglar-ho “passin olímpicament”. Potser caldria que a l’hora de les inauguracions, aprofitant l’afany per sortir a la fotografia, l’estat llastimós de l’esmentada escala servís de fons. Passen els dies, els mesos, els anys, i torno a dir que “no em cap al cap” que aquest estat lamentable no faci sortir “els colors a la cara” a qui correspongui la reparació. Perquè, els diners, quan interessa atendre un assumpte, surten.
Potser aquesta obra és massa minsa i no ocuparia prou pàgines de premsa, fotos i espais televisius?
