El meu final és meu

SR. DIRECTOR:

Recentment, David Goodall, reconegut científic, va decidir morir. L’eutanàsia és una solució. Fa por pensar-hi? Potser sí, però per a moltes persones no hi ha cap altre remei. I alguns han decidit optar-hi. És la seva vida i tenen dret a triar-ne el final.

Mentrestant, polítics i associacions lluiten per saber qui té raó i qui no. Però aquí el punt més important és si algú ho ha preguntat als veritables protagonistes. Si les persones afectades decideixen morir és perquè saben que no hi ha solució, que no hi ha esperança, ni propera ni llunyana, de trobar una cura. És clar que volen viure, que volen gaudir de la família, amics... i, és clar, que no volem que morin! Però, per què cal allargar una cosa que implica dolors extrems i viure una vida (la que els quedi) d’una forma agònica? Si la solució és ajudar-los a morir, perdoneu-me, però sóc la primera.

Els que estan en contra de l’eutanàsia diuen que és una cosa il·legal i immoral. Sí, estem d’acord que l’ésser humà no ha nascut per matar; però, els qui tenim dos dits de seny sabem que no és la nostra decisió, és de les persones que saben que no poden més i, afortunadament, l’ésser humà és consegüent amb les seves decisions i, segurament, que la persona que pren aquesta gran responsabilitat sap que no hi ha camí més enllà. És molt trist trobar-se gent que demani morir, però és més trist que siguem tan egocèntrics i prioritzem més una llei que els sentiments i les sensacions d’unes persones que l’únic que volen és pau.

L’eutanàsia és un dret de l’individu, i en aquests casos ha d’existir gent qualificada, perquè la decisió que es pren amb plena facultat pugui ser prevista a les nostres lleis i a les de tots els estats del món. Contràriament, l’individu perd l’estatus i automàticament la llibertat de decidir. La mort és inevitable, almenys que ens deixen triar el nostre final.