El xalet de Pablo Iglesias
SR. DIRECTOR:
Una de les frases més sinceres del president del PP, Mariano Rajoy, és quan diu que l’únic enemic polític que té és Podem; fet que demostra que aquesta formació és l’oposició més forta contra un govern que fomenta una societat amb tanta desigualtat. I una de les seves armes principals és dividir i coaccionar per una banda mafiosa. En aquests moments, el govern aprofita la compra del xalet d’Iglesias i Montero per fer creure que el líder de Podem no és el mateix de sempre.
L’acusació té dues parts: la compra i la coherència d’un discurs del passat. En primer lloc, la compra i la declaració de béns al Parlament, tot correcte. I en el segon lloc, a simple vista la més polèmica, té a veure amb el fet que un polític que vivia sol en un pis, que li havien deixat els seus pares, en un barri de Madrid, ara, amb parella i en vista de l’arribada de dos fills, ha decidit millorar l’estada familiar. Hi ha algun delicte a tenir il·lusió en mig de la feixuga càrrega que comporta que assetgin constantment membres de la seva família? Adquirir un préstec a pagar en trenta anys en un xalet de 600.000 euros fora de Madrid, podríem dir què és una exageració? Si tenim en compte el preu del lloguer d’un pis dintre la capital, després de fer càlculs, no és semblant o millor la compra? Molta gent ha pres aquesta decisió i ningú els ha titllat de tenir ànsies de capitalisme.
Als que estan dubtosos de la conducta dels dos membres de Podem desconeixen què representa acceptar ser objecte de totes les barbaritats que són capaços per anul·lar i dividir l’estabilitat dels partits que estan decidits a fer el canvi que necessita el país.
Com a conclusió: jo, militant de base de Podem Lleida, votaré perquè el Pau i la Irene continuïn essent dirigents de Podem.
