Desemmascarem Ciutadans. Parlem clar!
Sr. Director:
Ja fa temps que vaig observant que els polítics d’aquest partit diuen unes coses, però en fan unes altres. No us cansareu de sentir dir que hi ha més coses que ens uneixen que no pas que ens separen, que hem d’aixecar ponts, que s’ha de governar per a tots els catalans... però a l’hora de la veritat, què fan? Doncs proposen condecorar els policies que van vindre a atonyinar més de 2 milions de persones. Quina manera més cínica d’aixecar ponts, no? No voldria pas veure què voldria dir per a ells governar per a tots els catalans.
Espero no haver de viure-ho mai! Perquè no vull que em governi un partit que ha nascut per trencar la convivència, per aniquilar tot el que sona a català, la llengua i la cultura. Ja vam veure fa poc que per a ells és molt fàcil renunciar a la llengua catalana.
El comandant, d’una gran incontinència verbal, deia fa un temps que un metge a Catalunya no cal que sàpiga català. Clar que no! Dir això només pot ser fruit de desconeixement o de mala bava. Trieu. Si coneixeu algú que vol renunciar a la seua llengua, no hi confieu.
És molt fàcil per a alguns. Potser perquè no és la seua llengua? Per tant, no representa cap renúncia per a ells. A banda que obvia que molta part de la població la té com a llengua materna i pròpia. I un quan va al metge, se sent molt més còmode si es pot expressar en la seua llengua.
El mateix passa amb altres coses com amb l’himne nacional, Els Segadors, que es veu que diuen que el respecten. Potser tampoc és el seu? No només això, ara també es volen apropiar de paraules catalanes com seny. Es veu que de seny només en poden tindre els que se senten catalans i espanyols, o només espanyols. Ergo, si ets independentista, no pots ser assenyat.
Jo, contra aquesta argumentació no m’hi puc tornar. És obvi. On s’és vist algú assenyat i independentista alhora.
No fa gaire vaig llegir atentament un article d’un polític de Ciutadans que escriu als diaris de ponent. Parlava d’afrontar la realitat. No hi podria estar més d’acord. Parlem-ne. Dels 135 diputats que té el Parlament, setanta estan a favor de la independència i seixanta-cinc no. Dels 135 diputats, setanta-vuit estan a favor del dret a decidir dels catalans i cinquanta-set no. I dels 135 diputats, noranta- cinc donen suport a la immersió lingüística que es duu a terme a les escoles catalanes i quaranta la voldrien canviar. Respecten la realitat? Respecten la veu dels catalans? Doncs afrontin la realitat.
