Hem dialogat!

SR. DIRECTOR:

En un principi vull deixar ben clar que la present carta va dirigida a tothom. Personalment començo a trobar tediosa, de vegades de riure, l’expressió “diàleg sense condicions’’, és trist pel gran significat de l’esmentat concepte, però només em remeto a la realitat. A Catalunya en sabem molt d’això, són incomptables les vegades que hem sentit aquesta expressió, a boca de tots els nostres polítics, tant que començo a dubtar del seu significat. Poso un exemple recent i contundent de l’abús d’aquesta expressió, el president Quim Torra diu: “Ofereixo a Rajoy diàleg sense condicions”, i l’endemà manifesta que li presentarà una querella per prevaricador. Au, té diàleg! És clar que Rajoy per no ser menys també agafa el camí dels tribunals, això sí, aquell mateix dia tornaran a repetir això d’oferir diàleg.

Tenim president nou, el senyor Sánchez per cert sense urnes, amb referència a la present potser el president hauria de “suavitzar’’ la situació dels polítics presos, per exemple atansar-los a Catalunya en benefici de les famílies, o un altre tipus de beneplàcit que permet la nostra Llei Penal, i potser seria interessant que el president deixés de governar només i exclusivament per a la independència i de camí reconegués que cadascú pot sentir-se com li doni la gana, sense que per això sigui rebaixada la seva condició social, potser això serviria com a carta de presentació per assolir allò de “Hem dialogat!”