Afrontant la segregació a la ciutat de Lleida

Sr. Director:

Quan es parla de segregació escolar es parla d’una realitat de la nostra ciutat i tota la societat, que ens ha portat, malauradament, a ser el novè municipi català amb més segregació i el tercer després de Barcelona i Salt, amb un gran nombre d’escoles públiques amb més d’un cinquanta per cent d’alumnes estrangers. Val a dir que el nombre de centres de màxima complexitat a la ciutat és molt elevat: tretze centres de primària, que representen el trenta per cent de les escoles.

Cal tenir present que segreguem per sexe i origen de l’alumnat, per motius socioeconòmics i religiosos, i no ens podem permetre que Lleida sigui a la llista del conjunt de ciutats on aquesta realitat forma part del dia a dia dels centres educatius.

Segons el síndic de greuges de Catalunya, la segregació escolar és el focus inicial de tot tipus de conflictes de convivència dins el municipi, d’actituds poc tolerants i que a la llarga poden degenerar en comportaments excloents i xenòfobs.

El sistema públic educatiu és el millor mitjà per combatre aquesta tendència i garantir una societat inclusiva, en la qual no es discrimini cap persona. L’administració educativa i especialment els ajuntaments, com a responsables de primera línia, han de posar tots els recursos necessaris a l’abast dels diferents professionals: mestres, educadores, mediadores, tècnics... així com de les famílies, per aconseguir eliminar la segregació escolar de la nostra realitat. Com? Mitjançant els plans d’entorn, un reforçament de les intervencions i propostes de l’oficina d’escolarització, campanyes per incentivar la matriculació en centres públics, estratègies d’escolarització equilibrada amb zonificacions heterogènies, control d’irregularitats en el procés d’admissió, eliminació dels centres de màxima complexitat, millor dotació amb mesures de discriminació positiva de tots els centres públics, no tancament de grups a la pública...

Cal exigir a les administracions en un marc de col·laboració mútua, una aposta real que es tradueixi en mesures valentes i decidides, defugint electoralismes o nyaps que no aporten cap solució real. Cal que tothom tingui present que és un llarg camí, però que ens toca a totes i tots fer el primer pas, sense por i decidides a construir una societat més justa i plural.