Un pretensiós Sr. Postius

SR. DIRECTOR:

El Sr. Postius ens dóna lliçons periòdicament amb els seus escrits a la premsa local, articles gairebé sempre plens de contradiccions, com el d’aquest dissabte passat, que titula amb un afany no exempt de protagonisme: “Vaig fer fora Rajoy”, oblidant que també amb el seu vot va col·locar a la presidència del Congrés de Diputats Ana Pastor, una altra dirigent del PP i persona de prou confiança del president del Govern, Mariano Rajoy.

Per què dic que està ple de contradiccions, l’article del Sr. Postius? Perquè, en el primer paràgraf, diu que a més de fer fora Rajoy (també ell solet?) va acabar amb l’article 155; mentre que, en el penúltim, reconeix que ha estat el nomenament del nou Govern de la Generalitat el causant que s’hagi deixat d’aplicar.

Això darrer sí que és correcte, Sr. Postius. Igual que el fet que s’han perdut sis magnífics mesos d’autogovern, perquè la formació política, a la qual vostè pertany no ha estat capaç en aquest temps de nomenar un nou executiu. Malauradament, he de recordar-li que els responsables del 155 són aquells que el 6 i 7 de setembre van decidir saltar-se totes les regles democràtiques i el 27 d’octubre van decidir fer allò del: “Sí, però no”, sota l’amenaça de les “155 monedes de plata”, que tots recordem en paraules del Sr. Rufián.

Deixi’m que li digui, Sr. Postius, que en el seu article pot treure pit, perquè el seu vot va sumar a favor de la moció de censura contra Rajoy, però que aquesta va estar presentada pel socialista Pedro Sánchez. I permeti’m també recordar-li que el seu grup va decidir el seu vot un cop conegut què farien ERC i PNV, no fos cas que es quedessin sols donant suport al PP, com tantes altres vegades han fet.

I és que lo seu és política d’aparador, ja ens tenen acostumats històricament. Aparador, quan en època d’en Pujol votaven amb l’Aznar; aparador, per canviar les sigles i amagar la corrupció; aparador per fer presidenta del Congrés Ana Pastor, a canvi d’uns dinerets per tenir grup propi. Això és allò que sempre han fet i ens tenen acostumats. Hi ha qui això els ha comprat durant molts anys. Però, què hi ha darrere de l’aparador? Quan passem al magatzem, només trobem dosis d’anar fent la puta i la Ramoneta, que és el guió que tenen prescrit. Un missatge aquí i l’altre allà.

Vull acabar amb una reflexió. Vostè és encara jove i, si em permet que li digui, una mica agosarat. Criticar el currículum professional de molts dels ministres recentment nomenats, com fa en el seu article, em sembla de mal gust, venint d’una persona que, amb 33 anys, només coneix el sou públic com a modus vivendi. Li desitjo que tingui llarg recorregut en la vida pública, però li recomano més prudència i respecte per persones que han demostrat la seva vàlua, presidint el Parlament Europeu, essent número 2 de la seva promoció com a enginyer aeronàutic per la Universitat Politècnica de Madrid, ostentant una magistratura a l’Audiència Nacional o sent membres de l’Academia de las Ciencias y las Artes de la Televisión i que han escrit fins a quatre llibres, alguns dels quals guardonats en premis literaris.

Estic desitjant que arribi el moment en què hagi de debatre al Congrés amb algun d’ells. O és que vostè és allà només per aixecar la mà, quan li diuen, i cobrar a final de mes per aquest mèrit tan il·lustrat?