Amic Vicenç

Sr. Director:

És molt complicat acceptar que ja no estàs entre nosaltres, però ara és el moment de recordar com ens vas tractar de bé i tot el que vam aprendre al teu costat. És molt dolorós i fins i tot incomprensible desprendre’s d’un amic, més quan és d’aquesta manera, sense haver tingut la possibilitat d’acomiadar-nos.

És una pena inconsolable haver de viure moments de tant dolor, però, cal dir... gràcies, moltes gràcies per estar sempre darrere nostre, vetllant per la nostra seguretat, sent el nostre angelet de la guarda particular i guiant-nos pel camí correcte, però, realment gràcies pels moments viscuts, molts moments plens de complicitat, sinceritat, alegria i sobretot d’amistat, moments que ens han enriquit.

om molt afortunats d’haver compartit amb tu tot el que hem compartit. Ets el puto amo i una bèstia, i ho diem en present perquè sabem que sempre estaràs entre nosaltres i et portarem sempre al nostre costat.

Vicenç, demà quan deixem els nens a l’escola, anem a esmorzar al lloc de sempre i com sempre! T’estimem!