I si posem la Conselleria d'Esport on li pertoca?

SR. DIRECTOR:

Fa 15 anys que treballo com a monitor, entrenador o coordinador esportiu a clubs i escoles i em sembla que ja va sent hora de posar l’esport on toca, si realment volem que l’esport sigui un dels motors per millorar aquesta societat.

L’esport ha d’estar al costat d’Ensenyament i no de Cultura. I no pas perquè no valori la cultura, sinó perquè tota pràctica esportiva s’inicia a l’escola i és aquí on els nens han d’adquirir la majoria d’hàbits i valors. El problema ve quan un ministeri intenta aconseguir Mundials i Europeus i veus que es gasten més de 800.000 euros en premis a jugadors que cobren milions d’euros mentre hi ha altres necessitats molt més importants perquè es pugui desenvolupar una xarxa esportiva de qualitat arreu d’Espanya.

En aquests darrers anys, he sigut testimoni de veure com nens i nenes de diferents edats no podien iniciar o continuar amb la pràctica esportiva al seu centre per falta de recursos i tampoc ho podien fer en clubs privats pròxims per falta de subvencions. Estem creant una altra escletxa social, la de l’esport regulat, que per una altra banda, cada cop té major qualitat gràcies a federacions i exigències de les escoles. Suposo que molts coordinadors escolars coincidiran amb mi si descric la situació com a preocupant. Fa una dècada, la xarxa d’esport escolar incloïa un major nombre d’esports i estudiants, ara alguns d’aquests no arribaran a estimar un esport i a adquirir habilitats, hàbits i valors per falta de recursos.

Considero que l’esport és molt més que un entreteniment extraescolar, o un somni perdut d’algun pare futboler. L’esport és una fórmula d’èxit per a la integració social, és una manera d’adquirir molts valors i d’anar configurant-se al voltant de l’escola i així, donar solució a les demandes de manera gratuïta per a l’alumnat, perquè sens dubte, revertirà en millores per als nens i per a la societat. Quan he conegut famílies amb algun nen que tenia problemes conductuals, problemes físics, problemes de concentració, problemes socials, sempre he recomanat una pràctica esportiva d’equip, i avui dia la taxa d’encert és elevadíssima.

Un altre dia es pot parlar de les males praxis dels clubs i les distorsions que creen les competicions i l’esport d’elit, però avui em volia centrar en el nexe entre l’esport i l’ensenyament com a mètode per tenir una vida sana i productiva. I per això crec que l’esport s’ha d’estructurar institucionalment des de baix i no des de dalt.