La sentència de La Manada. És justa la justícia?

SR. DIRECTOR:

Fa uns dies, ens deia Iñaki Gabilondo en el seu espai d’opinió matutina de la cadena SER, amb referència a la interlocutòria de l’Audiència de Navarra per la qual es dictava la llibertat provisional dels membres de La Manada una vegada que abonin els 6.000 euros de fiança fixats per la Secció Segona de l’esmentada Audiència de Navarra, que la nostra societat té un problema molt seriós si els condemnats no tenen consciència d’haver fet res de dolent, ni es penedeixen de res perquè per a ells el que va passar va ser normal.

I és que, per a ells, aquesta “normalitat” és aquella en la qual el sexe és una festa consentida en un ambient de gresca i xeflis i en la qual al finalitzar la festa es pot deixar tirada una dona en un banc com si fos el rebuig de qualsevol menjar. I si ja, per si mateix, un tal comportament i manera de pensar pot resultar moralment i èticament repugnant a qualsevol ciutadà mitjanament lúcid i just, resulta encara més inadmissible i inaudit que l’esmentada conducta i actuació sigui avalada per un dels senyors magistrats de l’Audiència de Navarra.

El senyor magistrat Ricardo González que té, entre altres atribucions, jutjar el comportament social d’aquests conciutadans que han delinquit i comès aquesta barbàrie, hauria de reflexionar, almenys, si en el seu vot particular ha primat el valor suprem de voler fer justícia, ja que la justícia és el conjunt de les normes que perpetuen un tipus humà en una civilització i, sense ella, no afirma la igualtat i la llibertat dels ciutadans ni dels pobles. Assenyalar i decidir l’admiració o el menyspreu, en una interlocutòria, és una manera d’exercir la justícia i sempre depèn, en el més alt grau, per la mateixa condició humana, de la mà que gronxa la balança. Potser perquè l’equanimitat és aquesta noble i inestimable disposició i estat d’ànim en què no hi ha vent que et despentini les neurones. I..., no sempre s’aconsegueix.

Ens ho va deixar dit, en les albors de la nostra era, el filòsof grecollatí Epictet de Frígia: “Quan hagis de sentenciar procura oblidar els litigants i recordar només la causa.”