Més picardia
Sr. Director:
No cal dir que el diàleg sempre és bo, però en el tema de Catalunya amb l’Estat crec que també és necessària una mica de picardia. El President Torra s’ha reunit amb Iglesias, bé, però crec que no van per allà els passos, això és més micròfons i càmeres, d’escassa efectivitat. Al Govern amb Puigdemont, i ara amb Torra, els falten més taules. Tant un com l’altre utilitzen un mètode agre, àcid, de primeres deixen anar algun eslògan que connecta, però a continuació també deixen anar frases, expressions, imposicions no aconsellables per portar a efecte l’anomenat diàleg.
Sóc conscient que sona molt bé a la part independentista, però no és pràctic, no discuteixo el seu dret, però sí el mètode. No em queda més remei que recórrer a la comparació, en aquest cas al president basc Urkullu, sempre se’ns avança, personatge de similars idees, però no sé com li va treure profit a Rajoy i ara li’n traurà a Sánchez, sempre és allà per al bé d’Euskadi, i ja no em val allò que la culpa és d’ells... de culpa, tots.
En fi, el tema és que Sánchez ho farà amb Torra, és a dir, ja porta un petit avantatge al conèixer altres opinions sobre Catalunya. Em sembla un error presentar-se a dialogar amb cartes com: tornarem a l’1 d’octubre i la unilateralitat no està descartada. Potser són moments de més picardia, més murriada i menys acidesa. Per cert, seria interessant que busqués el suport de tots els ciutadans de Catalunya.
