Carta al pare
SR. DIRECTOR:
Hola, papi. Diumenge passat, dia 24, ens vas deixar. Sempre he sabut que un dia te n’aniries a dormir i que ja no et despertaries i, malauradament, així ha estat... vas marxar tranquil i en pau... però massa aviat, massa de sobte, no ens ho esperàvem... Almenys ens queda el consol que no vas patir. Ara ja podràs estar amb la mama estimada i encara que el buit que ens ha quedat a tots nosaltres és molt gran et prometo, en nom de tots, que tirarem endavant tal com tu i ella voldríeu. L’amor que ens teníeu era immens i sempre ens ho vau demostrar. La família era el que més us importava i valoràveu per damunt de qualsevol cosa i sempre vau intentar fer el possible perquè tots fóssim feliços, tant en els bons moments com en els més difícils sempre vau estar allí per ajudar-nos. Ens vau donar una òptima educació i ens vau transmetre uns grans valors. Éreu els millors pares però també els millors padrins, tiets, germans, cunyats, sogres i amics. Però papa, amb tu el lligam era diferent, molt especial i peculiar... com tu. Perquè eres únic. Mai hem conegut ningú com tu! Ens vas ensenyar tantes coses...! Si és que sempre esperàvem amb ganes aquelles sortides, excursions i activitats que organitzaves i que per a nosaltres (fills, nebots i néts) eren com petites/grans aventures. Excursions al camp, al bosc i a la muntanya. A buscar bolets, móres, gerds, maduixes silvestres, cireretes de pastor, a agafar regalèssia de pal, tàperes, pinyons, raïm, ametlles, pomes, figues, caragols, etc. i també a pescar! I bé, inoblidables també les partides de cartes i les vostres partides d’escacs (amb el tato i el teu nebot) del quals eres un gran jugador, els partits de tenis a la Finqueta (ai, quins bons records amb la vostra colla d’amics i els dinars de cada diumenge) , les “olimpíades” al poble, i aquells esmorzars a qualsevol indret que sempre ens feien sentir tan bé. Ah, i els teus sorprenents invents i cachibaches que sempre ens feien riure, i com no, les teves ocurrències i batallitas que sempre ens explicaves i repeties contínuament. També ens vas ensenyar a conèixer flors, plantes i arbres i també a distingir algunes espècies d’aus. Vam aprendre tantes i tantes coses gràcies a tu... i jo personalment, a estimar i respectar la natura i els animals... a tu també t’agradaven i més d’un cop et presentaves a casa amb algun animaló que havies comprat, recollit o que t’havien donat, fins i tot algun grill al qual feies una petita gàbia... Ens ho vam passar tan bé tots junts!!! Però ara ja s’ha acabat, i malgrat el dolor per la teva pèrdua crec que tots ens podem sentir feliços per haver pogut gaudir de totes aquestes experiències, de tots aquells moments i d’infinitat d’anècdotes que sempre guardarem en el nostre cor com la joia més valuosa i farem que el vostre record (el teu i el de la mama) sempre estiguin vius dins nostre i als més petits de la família els explicarem com éreu i tot el que vam arribar a fer i aprendre tots plegats. Sempre estareu amb nosaltres.
Us estimem! Adéu, papito; adéu, mami.
