AFA?...pares!
Les vacances escolars ja han començat. Però qualsevol informació relacionada amb l’educació és fàcil que capti l’atenció dels professionals, i potser dels pares i mares. No en va, la feina d’educar no coneix límits. I, si s’exerceix amb vocació, les notícies sobre el tema ens interessen sempre. Llegeixo a la premsa que hi ha escoles a Catalunya que han iniciat un canvi en l’acrònim de les seves associacions de mares i pares. Han deixat d’anomenar-se AMPA per esdevenir AFA, és a dir, Associació de Famílies d’Alumnes.
No conec les raons reals del canvi, però és fàcil entendre’l com un interès a deixar constància, en tots els àmbits, de la importància que té tot l’entorn familiar en la tasca educativa dels descendents. I més encara, tenint en compte la gran diversitat de tipus de famílies dels nostres fills i filles. Pel que he llegit, els psicòlegs ja parlen de vuit tipus de famílies: nuclear (biparental), monoparental, adoptiva, sense fills, de pares separats, composta (per diverses nuclears), homoparental i extensa. Com a mestre, veig bé el canvi. I benvinguts siguin tots els que serveixin per a millorar el que tenim. Però l’experiència de molts anys d’ofici em fa pensar que serà una operació d’imatge, com tantes altres hi ha al món d’avui dia. Difícilment canviarà el contingut, la qual cosa es deu, entre altres coses, a la falta de mans, d’idees originals i engrescadores per posar a la pràctica i de relleus abans que els fills no abandonin el centre educatiu (llavors, les substitucions són forçades o la plaça queda vacant). I aquesta és una realitat que malauradament –pel que jo conec– és freqüent, si no és majoritària, a l’escola pública catalana. I, en aquest sentit, hi ha moltíssima feina a fer. Aquests són, al meu parer, els autèntics problemes de les AMPA de Catalunya. La funció dels pares és (o hauria de ser…) ineludible i indelegable. Ho deixo com una reflexió familiar a fer durant l’estiu.
