1-O i el que no es diu mai

SR. DIRECTOR:

Si Pedro Sánchez segueix al càrrec aviat no es parlarà de com va ser elegit (recordem que no se’l va votar per ser el salvador, ni un fantàstic candidat, sinó per treure d’una vegada Rajoy i el seu partit prepotent); ningú parla ja que, quan es va plantejar la votació de l’1-O, els polítics independentistes esperaven passar del mig milió de votants i deien, públicament, que si arribaven al milió seria un gran èxit; doncs, queda clar que, malgrat les irregularitats de la votació il·legal per la llei espanyola, es va arribar als 2 milions tot i que la majoria dels votants votaven bastant més com a càstig per a l’home del NO a tot, és a dir, Rajoy, que per qualsevol altra cosa; però això no interessa dir-ho, ni admetre que sempre parlen del mandat del poble català com si hagués estat una votació seriosa i correcta, quan ni era legal ni van votar milions de persones, sinó que va estar plena d’irregularitats per la pressió de la policia, per les coses amagades, etc., i allò que es diu normal i amb control com qualsevol consulta està clar que no va ser-ho, amb la gent pendent de si venia la policia, etc.

Crec que és molt rellevant, i tampoc no se’n parla, que la senyora Ponsatí va dir fa poc temps que l’1-O anaven de farol i altres polítics importants del procés també van dir que no estaven preparats per a una independència, que ningú pensava que es podia tirar endavant la DUI, etc., i no ho dic jo, tot està gravat ja sigui premsa, ràdio o TV. Malgrat tot van encoratjar el poble per sortir al carrer, tot i sabent la possibilitat que els trenquessin la cara i encara vam tenir sort que els ultradretans a Catalunya, al començament, estaven adormits, perquè si arriba a ser avui dia les agressions de la policia a la gent no haurien sigut res comparat amb la sang que s’hauria pogut ocasionar, tot i que els catalans som pacífics, però en una massa de gent sempre és impossible preveure què pot passar.

Una cosa que tampoc es comenta és perquè volem un president de la Generalitat sense personalitat pròpia, ni vocació de país, i perquè es permet al joc d’estar al servei d’una altra persona, igual que el Sr. Torrent, al servei de fer i dir el que li dicten; no deu interessar que es diguin aquestes coses, però crec que és important que no oblidem els orígens de les coses.