Adéu a Víctor Pérez Pallarès

LLEIDA PLORA la mort d’un dels seus principals referents artístics, el pintor i gravador Víctor Pérez Pallarès. Nascut a Lleida el 1933, Víctor Pérez Pallarès fou un dels primers alumnes de l’Escola del Cercle de Belles Arts, on estudià dibuix amb Leandre Cristòfol. Va continuar la seva formació artística a Barcelona i a França, on se li concedí el premi Watteau de gravat (1958) atorgat pel govern francès.

Especialitzat en l’obra gràfica, alternà la docència amb la pintura mural, el disseny gràfic, el gravat i el dibuix. Va ser fundador del Grup Cogul (1964), conseller de l’IEI, director del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida (1976-1986) i membre de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi. Entre les distincions i premis que rebé, destaquen dues Medalles Morera, (1963 i 1973), el Premi Vila de Foix (1963), el premi Ciutat de Lleida (1972) i la Medalla de la Paeria al Mèrit Cultural (2015). Al llarg de tota la seva trajectòria, l’art de Víctor Pérez Pallarès s’ha pogut contemplar en exposicions a Lleida, Barcelona, Sabadell, València, Saragossa, Madrid, Màlaga, Lausana, Florència, Taipei, Buenos Aires i a les biennals de São Paulo i d’Alexandria.

El muralisme és un dels vessants artístics que més conreà i en les quals excel·lí. A la ciutat de Lleida –també, a Alcolea de Cinca– hi ha obres tan representatives com els murals de l’església del Carme, del Palau de la Diputació i del Palau de la Paeria. En el cas de l’ajuntament de Lleida, el mural de Víctor Pérez Pallarès és el primer referent visual de qualsevol visitant que accedeix a la planta noble de l’edifici, una escena de la concessió dels usatges i de l’escut a la ciutat de Lleida per part de Jaume I en recompensa per la participació de cavallers lleidatans a la conquesta de València. Més recentment, la Paeria va situar una nova pintura de Pérez Pallarès –Al·legoria de la música– en una altra sala de la planta noble de l’Ajuntament.

La presència d’aquestes creacions en un dels principals espais públics de la vida lleidatana simbolitza la gran petjada artística de Pérez Pallarès –molt present també en pinacoteques com el Museu Morera– que contribuirà a mantenir viva la seva memòria.

Sempre recordaré el seu tarannà de bona persona, de participar a arreu on li demanaven, especialment si tenia a veure amb l’educació artística dels nens i nenes i dels joves, la seva vinculació a les entitats de la societat lleidatana i la seva vinculació al Pirineu, a Vilaller.

Al llarg d’aquests anys havia parlat moltes vegades amb ell i sempre em trametia la calidesa de qui és un mestre i un gran artista, però ple d’humilitat i de bondat. El trobarem a faltar. El meu condol a tota la seva família.