Un malson macabre
Sr. Director:
He tingut un malson macabre: al Valle de los Caídos d’una tomba en sortien riallades histèriques. M’hi atanso i sento la veu que escopia a la closca pelada dels cretins, que deia l’altre. Ei, sense insultar! Que no ho saps? Em volen treure d’aquí. Poc sé quina nosa hi faig. Que en són, de ximples! Trauran aquest grapat d’ossos i no s’adonen que el meu esperit viu com mai en el feix de papers que han convertit en la nova bíblia laica. Tan bíblia i tan laica que els polítics la toquen quan prometen “per la seva consciència i honor complir”. No els sortiria més a compte esborrar de la nova bíblia les rodes de molí amb què fan combregar la progressia del país: la inviolable unitat, el 155, la finestra màgica per instaurar una dictadura pitjor que la meva?... què ets Francisco Franco Bahamonde? I m’he despertat. L’escena és macabra, val a dir-ho.
Però trobo hipòcrita prioritzar el transport d’uns ossos i mantenir vius els aires feixistes que impregnen la Constitució. Un aire que infecta igual els partits immobilistes hereus del movimiento del caudillo... Que no ho veieu que el problema català no té solució mentre aquest aire amari la carta magna? Han assolit l’oxímoron perfecte: moviment immòbil... i paralitzador. Llibertat per als presos i exiliats polítics! Ja em perdonareu, però algú ho havia de dir, que diuen que deia l’altre..., i amb raó, val a dir-ho, oi?
