Sense model de ciutat a la vista

Sr. Director:

Estic profundament decepcionat amb el rumb que ha emprés la ciutat en la darrera legislatura, però encara ho estic més per la nova que està per venir. Com sempre, a un any vista de les eleccions comencen a sonar els noms, les cadires, les enquestes, els derrotats, els futuribles, i em fa por, molta por.

Por perquè cap partit de la ciutat de Lleida m’ha sabut explicar quin és el model de ciutat que volen per viure-hi. Lleida s’ha quedat encallada en la darrera dècada, perdent identitat, perdent orgull i perdent població autòctona, i ningú em sap explicar cap a on ens hem de dirigir. El senyor Àngel Ros, ara, vol potenciar les grans superfícies comercials i convertir Lleida en un polígon comercial de Barcelona o de Saragossa, sense mirar les greus conseqüències que pot comportar aquestes megaconstruccions pel teixit empresarial dels barris, pèrdua de llocs de treball, tancament de petites i mitjanes empreses, reducció de salaris i tot per donar cabuda a més Zara, Bershka i companyia.

Mentre, la ciutat es mor, barris com el del Clot fa dècades que viuen sense cap tipus de servei que pugui cohesionar la seva veïnada, sense serveis per donar resposta als infants i adolescents; tinc la sensació que altres barris com Magraners, Bordeta o Secà només importen cada quatre anys quan han d’anar a recaptar el vot. Mentrestant els pressupostos participatius han de donar resposta des de la mateixa societat a una manca d’inversions en mobilitat i seguretat vial, fruït de pressupostos desajustats de la realitat social, com per exemple que les escoles vulguin sortir dels barracons, otenir els espais en condicions mínimes, o bé que els botiguers del carrer Major hagin de sortir corrents per la pressió econòmica que han rebut els darrers anys.

Però és que els altres partits encara espero que em dibuixin quina ha de ser la Lleida del futur, si la dels polígons Barcelonins plens de pàrquings i grans empreses, o ha de ser la Lleida més semblant a la Girona coqueta i encantadora que molts hem pogut gaudir per festes regionals. Senyors, no podeu decidir noms i cadires, si no sabeu ni a quina Lleida voleu viure. Lleida és carrer Major, és cerveseta a una terrassa, és la placeta després del col·le, la botiga de xuxes i gelats, anar a buscar les coques al carrer Unió, i els xurros a davant la Urbana, però també és la Lleida d’Indívil i Mandoni, del Segre, del teatre i de les llums, de la cultura catalana, de l’andalusa, l’extremenya i la castellana.

Lleida és aplec del caragol, és sentiment de barri amb festa major inclosa. Lleida és un orgull que molts portem al cor i que de mica en mica ens aneu desdibuixant des del partidisme. Us demano, si us plau, que dibuixeu la Lleida de tots i per a tots, comenceu a dignificar els barris com toca i a gestionar les necessitats de la gent preguntant a la mateixa gent què necessita. Pensant en tothom és més fàcil construir una Lleida “gran” i ferma.