Víctor, amic estimat
Sr. Director:
En Víctor Pérez Pallarès formava part de la generació del 1941, que va obrir el Col· legi dels Camps Elisis. Vivíem al número 4 de l’avinguda de les Garrigues, ell i altres companys anàvem al Col·legi dels Camps.
Els Camps era el nostre pati d’esbarjo, davant mateix de casa, creuant l’avinguda de les Garrigues. Encara hi ha el passeig de les magnòlies que floreixen els darrers dies de maig. Els nens collien les pinyes i les nenes feien colònia i saltaven a corda. Jugàvem amb una pilota de drap a la porta del col·legi. Als Camps tot era vegetació, flors, arbres, terra...
No hi havia formigó. A la meva ment hi flueixen molts records d’infantesa, només en recordaré un: el dia 11 de maig de 1947, durant la festa major, uns operaris que havien preparat els focs artificials es van deixar descuidadament uns petards dels més grossos. El meu germà gran i jo en vam recollir un, el vam desfer i vam deixar la pólvora a la vora de la tàpia, vam anar a la botiga de la mare a buscar els llumins i després d’alguns intents va fer una gran flamarada que ens va deixar les mans cremades i vam quedar sense celles. Se m’humitegen els ulls, Víctor, no puc seguir, només vull dirte que els que encara hi som trobarem a faltar molt el teu somriure.
