El PSOE i la immersió
Sr. Director:
De pedra m’he quedat en escoltar la ministra d’Educació, Isabel Celaá, assumint els tòpics lingüístics del pujolisme i de la dreta nacionalista catalana. Diu que la immersió lingüística, que consisteix a tractar l’espanyol com una llengua estrangera a l’escola, amb les mateixes o fins i tot menys hores que les foranes, és “cohesionadora”. Ara resulta que a excloure i marginar se li’n diu cohesionar. Lamento que una ministra d’Educació defensi un sistema antipedagògic en què els nens que no poden estudiar o examinar- se en la seva llengua; els castellanoparlants pateixen a Catalunya una ràtio de fracàs que duplica el dels catalanoparlants, com acrediten les avaluacions internacionals dels informes d’educació PISA i PIRLS.
L’ensenyament només en català és un sistema excloent, imposat per motius polítics, amb l’única finalitat que els nens a Catalunya percebin des de la infància l’espanyol com a una cosa aliena i estrangera, tractat igual que l’anglès o el francès. Però al Partit Socialista li és igual: el que és important no és Espanya, sinó la poltrona.
