Moltes felicitats, Robert!

Sr. Director:

Com que no tinc el gust de conèixer-te, m’agradaria que, pel diari SEGRE, t’arribés aquesta carta, perquè voldria dedicar-te unes paraules des de la meva modèstia de bon aficionat a l’esport, en especial el lleidatà: Et felicito pel teu èxit a Rússia. El podi belga és la cirereta d’un pastís que vas començar a pastar durant els anys previs, en què vas aconseguir la classificació (i, per reblar el clau, sense perdre cap partit!) practicant un joc admirable, elogiat pels millors experts esportius d’arreu del món. T’has ben guanyat l’envejable pluja de lloances que t’ha caigut pel teu treball a la banqueta. I també un prestigi que els seleccionadors refermeu amb els resultats. Tu ets de Balaguer i jo, de Juneda; però mon padrí patern era de Térmens. Per tant, compartim orígens.

La teva lloadíssima feina ha donat una publicitat excel·lent a les nostres comarques. I el nom de Balaguer, al capdavant, ha tingut aquell magnífic ressò que dóna l’esport rei per allí on… passa! I ara, arran del Mundial, goso dir que els Red Devils ja tenen una penya feta a la riba del riu Segre! Des de la distància, m’hi comptaria! Els que ens estimem el nostre bressol ens fan molt feliços les notícies que el situen al mapa. Tu ja tens un lloc al podi de lleidatans amb mèrits esportius brillants: Marc Màrquez, Saúl Craviotto o Araceli Segarra són altres esportistes amb denominació d’origen Lleida, que han aconseguit fites esportives que no coneixen límits geogràfics. Com a mestre d’anglès que sóc, m’agradaria dir-te també com t’agraeixo les lliçons d’anglès que has donat als escolars catalans quan t’han sentit a les rodes de premsa, exhibint una pronúncia immaculada, en boca d’un parlant originàriament català (com així suposo). El millor, Robert, encara t’ha d’arribar! Segur! I els teus seguidors ho celebrarem.

Moltes felicitats i moltes gràcies, Robert Martínez Montoliu.