Trenta anys cercant solucions
SR. DIRECTOR:
Ja farà més de trenta anys que vaig anar a viure a la Bordeta. Va ser un estiu, i a la nit una olor desagradable va inundar casa meva, i em va obligar a tancar portes i finestres. Vaig pensar d’on podia venir aquella ferum, i l’endemà ho vaig preguntar als pocs veïns que llavors hi havia al carrer.
Ningú no em va saber explicar d’on venia tanta contaminació olfàtica, i vaig haver d’instal·lar, contra tota convicció, un aparell d’aire condicionat per poder dormir durant l’estiu amb les portes i finestres segellades.
No va ser fins bastants anys més tard que vaig descobrir i em vaig assabentar d’on provenia tanta immundícia olfàtica. És cert que són diverses les ferums que es poden olorar durant l’estiu, unes procedeixen d’una granja propera; altres, d’alguna fàbrica química, però l’olor més pestilenta, segons el llogarrencs de tota la vida, és la d’una fàbrica de farina animal instal·lada al polígon dels Frares.
Durant molts anys, des de l’Associació de Veïns de la qual vaig ser membre executiu, vaig lluitar per solucionar el problema, però l’ajuntament tirava pedres a la teulada d’altres administracions superiors, i des d’altres instàncies, el silenci.
Han passat més de trenta anys, i la gent de la Bordeta continuem contaminant-nos d’aquesta ferum vomitiva, sense que les administracions hagin solucionat el problema, fins quan senyors administradors? Tan poc els importa el benestar dels seus conciutadans de la Bordeta?
