SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Sr. Director:

Al llegir horripilat la columna que va sortir publicada el dimecres, 25 de juliol, dins de les pàgines d’aquest diari, amb el títol El papa vol més exorcistes, tinc la pell com un trist pollastre, el cos sempre em trontolla i el son que no el puc deixar ni un moment damunt de cap catre.

Amb això no vull dir que sigui creient o no ho sigui, cadascú té les seves pròpies pors, les seves esgarrifances, virtuts, remordiments i també els seus propis dimonis, tot depèn de les respectives empiocades consciències. Els manaments de Déu no et diuen què has de fer, simplement es limiten a ficar-nos idees dins dels nostres cap.

Com a comiat, un poema del camp dels meus inferns amb el títol Homes i dimonis escuats.

Els dimonis amb cua i banyes

i calefacció central,

ens envolten a tothora

diu la cúria clerical.

Fa alguns temps que aquí es venia

part del cel a bocinets,

i les padrines compraven

grans terreny a molt bon preu.

Jo tinc por cada vegada

que el veí fa anar el seu llit,

s’escolten coses rares

xiscles, crits i forts sospirs.

Els infants d’un bon col·legi

cara a cara es van trobar,

amb els diables pederastes

plens de vicis consagrats.

És que això és cosa molt sèria,

que els banyuts siguin presents,

ja que mai paguen impostos

dins d’aquest infern que estem.

Ara volen exorcistes,

perquè hi ha al món molts pecats,

castradors és el que manca

per castrar falses bondats.

Els dimonis de l’infern

ara tenen molta feina,

amb tot aquest personal

que lluny estan dels cels d’agenda.

Si el preu de l’exorcista no és gaire elevat, li puc assegurar feina fixa.

tracking