XXVI Aplec de la sardana de les Borges

SR. DIRECTOR:

El dissabte 4 d’agost, amb motiu de la multitudinària trobada al mig d’un fantàstic passeig del Terrall, vam poder experimentar de nou aquelles sensacions tan autèntiques de cultura tradicional catalana, que semblaven esfumades amb el pas dels anys, el canvi d’època i de context polític aquí a Catalunya. Enguany s’acomplia la fita d’organitzar el 26è Aplec. Els dos primers van tenir lloc als anys 60, això vol dir que són 24 anys seguits d’organitzar l’Aplec sardanista a les Borges Blanques. I en aquests 24 anys, la junta de l’Agrupació Sardanista no ha canviat gaire.

Diversos membres hi són des del primer dia que es va constituir l’any 1993 i per tant s’hi respira un sentiment de fatiga o si més no de necessitat de renovació. Sortosament l’Aplec de les Borges s’ha anat guanyant any rere any la confiança de molts sardanistes que ens visiten assíduament cada any, i que es queden fins al final, ben entrada la matinada. El llistó per norma s’ha desitjat ben alt, els organitzadors cada any s’esforcen perquè tot surti sense cap punt ni pas inadequat i els assistents a l’aplec s’emportin cap a casa el propòsit de ser-hi novament l’any següent.

Des de fa una colla d’anys les cobles que amenitzen les ballades són la Bellpuig Cobla i la Contemporània, que fa quinze anys seguits que actuen a les Borges posant el punt final a l’aplec amb el seu alegre Sardaxou. Les dues ballades de tarda i nit amb un repertori més que atractiu per als balladors, amb combinació de sardanes clàssiques i modernes, amb autors consagrats i novells, a més del sopar de germanor que reuneix uns tres-cents comensals, els sortejos entre els assistents, han fet de l’Aplec Sardanista de les Borges Blanques tot un clàssic ineludible i el referent d’aquestes terres.

Per tant, en nom del consistori, crec de justícia i a la vegada un goig agrair als membres de la junta actual i de tots els que han passat per l’Agrupació Sardanista de les Borges la seva dedicació, esforç i constància en l’organització de l’Aplec durant tots aquests anys, inoblidables personalment però també històrics i útils per a la causa d’aquest país encara sense Estat com és Catalunya.

Sabem tristament que la junta actual ha pensat a plegar, si no hi ha un relleu generacional pròximament i que el món sardanista passa per uns moments de manca de renovació, però desitgem que tot plegat no faci perillar el nostre ball tradicional, que sentim i expressem tota una comunitat reivindicativa i solidària com la nostra.

Per tant, expressar tota la nostra fe i propòsit a mantenir aquestes arrels folklòriques, patrimoni i essència d’una cultura mil·lenària, que ha de perdurar com a herència rebuda i transmesa com un relleu cap a les noves generacions, els que ens estimem i sentim la cultura catalana sabem que ens hi va molt més que uns balls tradicionals.