Realitat al nostre país

SR. DIRECTOR:

L’altre dia vam anar a comprar a un establiment d’una cadena d’alimentació força coneguda. Una de les empleades ens va rebre cordialment. La mateixa dona ens va atendre a la caixa. Al preguntar, com tinc per costum, si m’entenia en català, va contestar somrient: jo no parlo català. Jo vaig dir: i tant que el parles, i molt bé. Després de donar-nos consells per aconseguir que el petit de la casa mengés millor, ens vam acomiadar. Vam dir les mateixes paraules; ella en català i jo en castellà. Les dues vam esclatar a riure. Les dues vam demostrar que el més important és establir relació, conviure amb harmonia, ser persones, teixir i construir camins per tal que totes visquem cordialment en un país que estimem. Només són quatre gats tronats els que, en el seu imaginari, veuen el que no és. Quatre que intenten fer creure el que a elles els agradaria que fos, perquè en el seu tarannà no hi entra el civisme, l’empatia, la conciliació...

Catalunya acull persones d’arreu que intenten prosperar, col·laborar per aconseguir un futur millor. Fanàtics, pocavergonyes, rancuniosos, rancis que ens titllen de nazis, de patir un apartheid que no coneixen. Volen destrossar la nostra realitat, el nostre bon dia a dia.