Què passa al CAP 1r de Maig?
Sr. Director:
Els usuaris de Facebook o Instagram potser ja coneixeu el cas del meu fill: l’Aleix, de 28 anys, diagnosticat en 2 visites amb gastroenteritis, i que va acabar al Servei d’Urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova amb un còlic nefrític i infecció estesa al ronyó i perifèria.
Per als que no coneixeu el cas, us en faig 5 cèntims. Va acudir d’urgència al seu CAP (1r de Maig) amb forts dolors abdominals i nàusees (lògiques amb tant dolor), sense vòmit, sense descomposició. Diagnòstic de la doctora d’Urgències: gasos i gastroenteritis. Després de patir diversos atacs de dolor, al cap de 5 dies, torna a Urgències del CAP. Aquesta vegada, és la infermera (sí, ho heu llegit bé. La infermera) la que li diagnostica el mateix. L’Aleix demana veure la seva doctora o, almenys, que li programin visita ordinària amb ella. “No hi és. Està de vacances i no se sap quan tornarà”, li diuen.
El resultat final: 2 pedres al ronyó (que li van veure amb una simple radiografia a Urgències de l’HUAV) i infecció perifèrica, a causa de tots els dies que feia que tenia obstrucció renal.
A part de denunciar-ho a les xarxes, l’Aleix fa el que toca: anar a queixar-se al responsable del CAP 1r de Maig. “Denuncia-ho”, és la resposta que rep per part del director del centre.
El meu fill ho denunciarà. És la seva obligació i el seu dret. Però vostè té la obligació de canviar els protocols d’actuació del seu CAP, per tal que coses com aquesta no tornin a passar. A què espera? A tenir un cabàs ple de denúncies? O potser vol esperar que algun pacient mori fruit d’una altra negligència? On és la seva responsabilitat com a cap de servei? I el seu jurament hipocràtic? I la seva consciencia? Sento ràbia... i pena.
Ràbia, com a mare, perquè una bona part del patiment del meu fill es podia haver estalviat. Pena perquè aquestes actituds embruten tot un col·lectiu sanitari (l’ésser humà tendeix a generalitzar). Pena per tots aquells professionals que es dediquen a la medicina que són honestos, vocacionals i dignes que no mereixen ser al mateix sac que els irresponsables que, emparant-se amb el mantell de les retallades, incompleixen impunement les seves obligacions.
Em consta que aquesta no és pas la primera negligència d’aquest CAP. Tant de bo no n’hi hagi cap més... ni pitjor.
