Pluralitat del Valle de los Caídos

Sr. Director:

Davant de la babel informativa que genera actualment el Valle de los Caídos és bo i saludable recordar que no tots els que són allà hi van ser traslladats pel governador civil amb consentiment familiar com podria ser el cas dels menors Carles Farrando Coma, de Foradada, de 17 anys, i Josep Colom Vilanova, d’Artesa, de 15 anys, morts a causa de l’explosió d’una bomba abandonada quan la guerra ja s’havia acabat després de rebre sepultura al cementiri de Lleida perquè van morir a l’Hospital Móvil del Ejército del Norte (Residència Jaume Nadal Meroles). Efectes colaterals però tanmateix víctimes de la guerra. Es podria considerar també una arbitrarietat el trasllat el 1965 de 33 militars, dos capitans, dos suboficials, tres legionaris, sis policies armats, tres guàrdies civils i 17 soldats de lleva, inhumats al cementiri de Lleida entre la tardor del 1944 i la primavera del 1945 que ingressaren ferits o mallats a l’Hospital Militar de Lleida provinents de les hostilitats guerrilleres del Pirineu, Val d’Aran, Vallferrera, Pallars (SEGRE, 24/8/2018). L’afegitó en alguna acta que van morir “por Dios y por España” dóna validesa al trasllat i avala l’afirmació que la Guerra Civil no es va acabar fins al 1975.

La pluralitat d’aquell cementiri de Cuelgamuros obliga sine qua non a la seva conservació com un espai de memòria però rebutjant propostes incultes com la del ministre de Cultura com Auschwitz o la de Cs, una necròpoli d’herois com Arlington sinó tal com està però ben explicat.

José Antonio Primo de Rivera, afusellat durant la Guerra Civil espanyola amb el vistiplau de Franco, hauria d’estar en un columbari més com els 33.833 restants, entre rojos i nacionals, el mateix líder falangista ho veuria amb bons ulls des del més enllà.

Si algun dia es materialitza l’exhumació del masover del Paro serà l’única batalla que no haurà guanyat perquè traspassà al llit, bé que martiritzat pels seus.