Sóc català i la Diada no és la meva festa

Sr. Director:

El tema de la Diada és una cosa certament curiosa. No conec cap altre lloc del món on se celebri una derrota ni on la història sigui tan manipulada i presenti els defensors de Barcelona i el seu líder Rafael Casanova com a suposats màrtirs independentistes. Res més lluny de la realitat. Casanova ni va ser màrtir ni va ser independentista.

Va morir tranquil·lament al llit als 83 anys. I se sentia tan orgullós de ser espanyol que, juntament amb seus generals, cridava els barcelonins a “lluitar per nosaltres i per la nació espanyola”. Lamentablement, cada 11 de Setembre la majoria de catalans, que no som nacionalistes, hem d’aguantar una festa que mai no hem sentit com a pròpia, un autèntic aquelarre d’odi i ressentiment contra la resta d’Espanya basada en una basta falsificació de la història. Potser ja és hora que Catalunya deixi de tenir una festa de divisió i rancor, segrestada per una minoria i passi a tenir-ne una altra on es fomenti allò positiu, la unitat i la convivència i on tots els catalans puguem sentir-nos a gust.