Pau i concòrdia, sense memòria

SR. DIRECTOR:

Tornem de nou amb els discursos tronats de la Transició. El Règim del 78 no vol avançar, malgrat que els consensos aconseguits aleshores ja fa dies que han saltat pels aires. Amb el temps, hem anat reconeixent com el bloqueig de l’Estatut català el 2010 ha suposat el finiquitament de la Transició.

Ara l’Estat se n’ha adonat, i vol tornar al minut 0. El president Sánchez proposa fer un referèndum sobre l’Estatut; aquell Estatut que Alfonso Guerra es va “cepillar” i que finalment el Tribunal Constitucional va suspendre. De tot plegat, en farà aviat 10 anys.

Pablo Casado va més enrere. En un exercici inútil de nostàlgia, ha anunciat que el Partit Popular presentarà una “Llei de concòrdia” que reivindiqui la Transició constitucional i que derogui la llei de Memòria Història. Segons diu, l’objectiu és “derogar la sectària relectura de la història” que han fet les esquerres.

El que ens demana Pablo Casado és fer un exercici de “desmemòria”, de “blanqueig”. Com si no hagués passat res. Com si, ara com ara, no hi hagués violència institucional a Catalunya: oblideu la repressió de les forces de seguretat de l’Estat l’1 d’octubre, oblideu la repressió judicial sobre presos i exiliats polítics.

Tornem a la “concòrdia” d’una Transició que, amb la llei d’Amnistia, va renunciar a fer justícia amb les víctimes del feixisme i que ha permès la pervivència del franquisme sociològic en plena democràcia.

Una Transició en el decurs de la qual hi ha hagut més de 500 morts a mans d’ETA, de les forces de seguretat de l’Estat i de l’extrema dreta. Uns cossos de seguretat i una extrema dreta que anaven junts en tots els crims comesos en aquells anys contra militants d’esquerres.

Doncs ara ens demanen desmemòria i retornar a l’escenari de suposada “concòrdia” de la Transició. Però el que Pablo Casado no diu és que no hi ha concòrdia sense consens de les dues parts, ni consens sense justícia. I sobretot, no hi pot haver guanyadors i perdedors.

Sortosament, la societat ha canviat profundament i, avui, la majoria de catalans no es creu el Règim del 78 i demana fer un referèndum d’autodeterminació. Aquesta ha de ser l’estocada definitiva a la Transició i l’inici d’una nova transició cap a la República.