Màsters en educació, negoci o formació?
SR. DIRECTOR:
L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació que els docents han de passar per tal d’exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses: una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i un treball final per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de “pagant, sant Pere canta”. Així doncs, cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se: qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària o altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment, qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors, sinó persones externes a les seves aules.
El segon que cal preguntar-se és: què s’imparteix més en aquest màster? Tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster o bé teories generals i allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen en detriment de tècniques específiques. Però el més important que cal preguntar-se és el següent: com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits o amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs, altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.
