Per la igualtat

SR. DIRECTOR:

Sóc la mare de Dani Rodrigo, que ha mort fa poc. En primer lloc, vull agrair als lleidatans, al món del futbol, a familiars i amics, a la Federació de Futbol Catalana, Espanyola i Andorrana, clubs de futbol, ràdio, televisió i, en general, als mitjans de comunicació les mostres d’afecte i carinyo rebudes. No va faltar ningú al seu comiat! El Dani era molt estimat, i tots van posar èmfasi en com de bona persona era, i això, com a mare, m’enorgulleix. El dolor de la seva pèrdua i les llàgrimes van ser compartides per tots. El Dani no era només de la seva família, era el Dani de tots, perquè tots l’estimaven. Vull també agrair a tot el personal d’Oncologia i Radiologia de l’Hospital Arnau de Vilanova el seu saber fer i les seves cures amb gran professionalitat, el seu carinyo i humanitat. Només poden sortir de la meva boca i ploma agraïments i admiració per la seva tasca professional.

Com tots saben, el Dani, amb les “seves nenes” de l’AEM van fer història, i això va passar aquí, a la nostra ciutat, i com deia Paco Cerdà a la seva carta del 25 d’agost, titulada Dani, què farem sense tu?, fins i tot al The New York Times va dedicar 4 pàgines a aquesta proesa, fent que Lleida se situés al mapa des de llocs molt llunyans. El dia del funeral, el president de l’AEM va dir, entre altres coses, que “el Dani, més que ningú al món del futbol, havia lluitat per la igualtat entre nens i nenes”, per això, en la seva memòria i en la del seu saber fer, demano a tots els mitjans de comunicació, i tota la societat en general, que es lluiti per aconseguir aquesta igualtat, que es faci una campanya de conscienciació perquè els nens i nenes d’aquest país tinguin les mateixes oportunitats en tots els aspectes de la vida.

Dani, entre tots ho aconseguirem i seguirem el teu camí iniciat amb “les teves nenes” la temporada 2016/2017, lluitant perquè totes, sense discriminació de sexe, puguin algun dia arribar a dalt de tot.