A un tal Willy Toledo
Sr. Director:
No sé qui és aquest tal Willy Toledo, ni m’importa. Passaria de les seves provocacions estúpides, si no fos perquè ha al·ludit a la llibertat d’expressió. Utilitzaré la meva; espero de forma més encertada i correcta.
La teva llibertat d’expressió acaba on comença la meva dignitat. O, com diu el refrany: “La llibertat del teu puny acaba on comença el meu nas.” No només ets un impresentable que amb la teva actuació pretens assolir fama i notorietat. També ets un covard. T’atreveixes a ofendre les creences mil·lenàries de milions de persones. La religió tradicional d’Europa i gran part del món. I ho fas perquè estaves segur de la teva impunitat. No comptaves amb les lleis. T’atreveixes amb aquells que, davant de la bufetada, en comptes de tornar-la, posen l’altra galta.
No t’atreveixes amb els de la Llei del talió: “Ull per ull i dent per dent.” I si poden ser dos, millor! A aquests no els dius res, encara que hagin estat els últims a arribar.
Vinga, Willy, demostra’m que tens això del que presumeixes i planta’t a llançar els teus improperis davant d’una mesquita o una sinagoga! Contra ells, esclar. A veure què passa! No et fiquis amb els budistes, que també són pacífics i, simplement, passaran de tu. Cal ser molt neci per intentar ofendre Déu: si creus que no existeix, és idiota insultar el No-Res. I si creus que sí, encara ho és més: ofendre qui pot fulminar-te amb només el desig.
Ets molt petit, Willy, massa petit perquè puguem tenir-te en compte!