En defensa del Sr. Pàmies
Imatge d’arxiu de Josep Pàmies, horticultor de Balaguer i fundador de Dolça Revolució.
Sr. Director:
No vaig ser a la conferència sobre l’autisme a Balaguer, i reconec que la primera vegada que vaig sentir les afirmacions que fa el químic porto-riqueny ponent de la conferència em van sobtar.
Ara, pensant sobre el tema, trobo del tot injusta aquesta persecució i difamació que es fa tant al ponent com als organitzadors de la xerrada. En cap moment es diu que el compost clorat curi totalment tots els autistes en qualsevol dels seus graus i en qualsevol fase. Simplement diu aquest químic ha apreciat molta millora en 180 cassos i que, per tant, val la pena investigar els mecanismes d’acció que pot fer aquest producte.
De la mateixa manera que s’investiga quan un determinat fàrmac o producte químic té uns efectes colaterals bons o dolents sobre altres patologies diferents per a les quals havia estat sintetitzat.
Em recolzaré en els meus coneixements químics i farmacèutics per defensar la recerca en aquesta via:
- Totes les malalties a causa d’exposicions als metalls pesants (mercuri, plom, crom, cadmi, coure, etc.) es manifesten amb alteracions neurològiques, psicopatològiques, agressivitat, dèficit d’atenció, trastorn d’aprenentatge, convulsions, discapacitat sensorial, falta de coordinació... Tots els metges ho saben. Per tant, no és gens descabellat pensar que l’autisme, o alguns tipus d’autisme o algunes manifestacions de l’autisme o la predisposició a l’autisme poden estar relacionades amb l’exposició a la gran quantitat de metalls pesants que ens envolten.
- Eliminar aquests metalls pesants es pot fer amb una reacció química anomenada quelació, que és una mena de solubilització amb una substància química de manera que, al ser solubles, s’eliminen per l’orina. Això ho saben també tots els farmacòlegs i, naturalment, els químics.
- El nostre grau de salut o malaltia moltes vegades depèn de l’equilibri o desequilibri de les reaccions químiques que es produeixen al nostre organisme. Aquestes reaccions es veuen afavorides per la presència de catalitzadors orgànics o químics que es troben al mitjà de reacció (aquesta pot ser la funció que pot realitzar aquest compost clorat). Tant la seva presència com el canvi en el pH que pot realitzar aquesta substància en el medi de reacció.
- Aquest compost clorat pot tenir moltes contraindicacions com les tenen tots els medicaments i per això s’estudien, s’experimenten i es prenen en unes determinades dosis i en unes determinades malalties Són molt coneguts els efectes adversos de l’aspirina i de l’ibuprofè i no he vist que a la Bayer li posessin cap multa per la seva comercialització o per la mort d’alguns pacients a l’ingerir-la. Totes dues són especialitats publicitàries. Igual que la teràpia amb liti per als malalts bipolars: és un tòxic, però els estabilitza. A tots nosaltres ens venen ganes de no prendre un fàrmac quan llegim la quantitat de contraindicacions i efectes adversos que pot provocar. Per tant, senyors de la premsa, no es recolzin en aquest fet.
- Molts avenços en recerca han sigut fruit de la casualitat a l’observar la repetició d’uns fets que no s’havien tingut en compte a priori. Assabentant- se del descobriment casual de la penicil·lina a partir d’un fong aparegut en un tros de pa.
- Penso també en el cas de la Sra. Ana María Lajusticia desnonada als 15 anys per tots els traumatòlegs que no trobaven remei als seus dolors articulars que la incapacitaven molts dies i a la qual només administraven fàrmacs que empitjoraven molt la seva qualitat de vida. Ja ha fet més de 90 anys gràcies a la ingesta de magnesi (una substància química molt barata de la qual encara no se saben ben bé els mecanismes d’acció, però que ha millorat molt la vida de persones amb dolors articulars). Naturalment, no cura tots els malalts amb aquestes patologies, ja que les causes d’una malaltia generalment són multifactorials. Però la Sra. Lajusticia reconeix que té millor qualitat de vida ara que quan tenia 15 anys, i així m’imagino que molts casos, ja que el magnesi és un dels productes químics més venuts a la farmàcia i a les botigues de dietètica.
- Sé pels meus estudis que tant les substàncies que curen com les que maten no tenen per què començar el seu nom amb: acetilsalicilat, metocarba, ketoparamino, benzodia, sinó que poden tenir noms com: oxigen, clor, magnesi, calci, fluor, hidrogen, sofre. I no tot el que porta clor és lleixiu, com pensen els “enteradillos”.
Per tant, en comptes d’atacar i de rebatre aquestes tesis, per què no s’estimula la formació d’un equip de recerca en aquesta via? Igual dóna resultats positius. Si no és així i hi ha aquestes reticències, potser jo també pensaré que no hi ha voluntat, ja que la iniciativa no ha sortit d’un laboratori farmacèutic amb possibilitats de patentar el producte.
