La uralita
Isona
El pavelló de la Bordeta, sense coberta, i amb la uralita retirada empaquetada a terra.
SR. DIRECTOR:
Fa més de 90 anys que els treballadors de les mines d’amiant i les persones de les fàbriques que manipulaven aquest producte varen patir càncer als pulmons. Aquesta fibra és molt aïllant i fins i tot en posaven a les torradores de pa. Es fabricava uralita per fer plaques per a cobertes, depòsits i tubs per aigua de boca i encara se n’utilitzen molts milers de quilòmetres.
Per què desprès de tants anys ara aquesta fibra ciment diuen que és un material tan temerari? Em sembla desmesurada l’alarma del govern i els mitjans de comunicació sobre aquest material. La uralita és composta de ciment i una petita quantitat de fibra d’amiant, per tant, era molt més tòxic per als miners o treballadors de fàbriques que respiraven tota la jornada el pols d’aquesta fibra que per a les persones que viuen en cases cobertes amb uralita. A més hi ha paletes que per construir els teulats havien de serrar moltes d’aquestes planxes i respiraven molta pols i sense màscara, i s’han jubilat amb bona salut, però, també he de dir que cal protegir-se amb màscares adequades per a cada productes nocius per a les persones.
A l’empresa que fabricava la uralita l’han condemnat a pagar dos milions d’euros a 39 veïns de la fàbrica afectats de càncer per inhalar pols. Per la mateixa raó també les empreses que fabriquen tabac, quants milers de milions haurien de pagar a les persones que han patit càncer causat pel fum del tabac?
