Esglaons i portes giratòries

Sr. Director:

A l’Administració General de l’Estat hi ha nivells o esglaons, clarament diferenciats pel seu grau de competències, l’Administració Central, l’Autonòmica i la Local; doncs bé, en totes està generalitzat el pagament de serveis prestats, i es fa servir per a això les anomenades “portes giratòries”, és a dir, col·locar els cessants, ministres i alts càrrecs en les grans i de vegades no tan grans empreses, que han treballat per a aquestes administracions que dirigien antany els que avui dia hi són ara col·locats, bé en Consells d’Administració, bé en l’staff directiu, sent remunerats esplèndidament amb elevadíssims salaris, plans de pensions privats, blindatges salarials, assegurances mèdiques privats, etc. En definitiva, tot allò que no tenen els assalariats. El que és curiós és que els ciutadans només som conscients dels cridaners i alarmistes casos dels quals la premsa es fa ressò (cas González, cas Aznar) i, tanmateix, sembla que no volem adonar-nos del que passa a la nostra Autonomia, següent esglaó administratiu, o al nostre poble, la nostra alcaldia, tercer esglaó d’aquesta administració.

En el cas Autonòmic, busquem on hi ha “col·locats” els que van dirigir en anys passats la Generalitat, les Diputacions, el Parlament, els Consells o els Ajuntaments i trobarem casos de veritable nepotisme polític, aquells companys de partit, amics i familiars que en el passat havien fet de la política el seu mitjà de vida, “professionals de la política”, que avui en continuen vivint directament o indirecta, ocupant els organismes públics que abans depenien d’ells mateixos, o les empreses públiques a les quals adjudicaven obra pública; carreteres, regadius, locals, edificis, escoles, etc.

Que fàcil ho tenen els actuals polítics, per continuar les institucionalitzades corrupteles heretades, ja que ara els que han d’ordenar el pagament del tres per cent, quatre per cent o vuit per cent de mossegada, peatge, comissió o com ho vulguin anomenar. Són els mateixos que abans ho cobraven de les mateixes empreses, en les quals han estat recol·locats i que ara dirigeixen. L’últim cas fet públic, de moment, és el del President de la Diputació de Lleida, Sr. Joan Reñé i Huguet, del PDe- CAT, al seu torn alcalde de Fondarella, poble de menys de 1.000 habitants, que està sent investigat entre altres coses, per suposat enriquiment il·lícit, així com algun dels seus vicepresidents, també alcaldes, els domicilis dels quals han estat escorcollats a la recerca de proves. Que a prop tenim els corruptes i quin poc cas en fem, sense voler-nos assabentar de res o valorant-ho de forma diferent de la resta dels casos.

Fins i tot de vegades ens semblen menys corruptes per la quantitat de la corruptela, com si aquest delicte fos diferent, només per la quantia del que s’ha robat i no pel fet de robar en si mateix. Si la quantitat és menor, és perquè l’accés a una quantia més gran la tenen també limitada per l’estatus econòmic d’aquesta Administració. Estiguem alerta amb aquells veïns, amics i/o familiars que ocupin càrrecs públics de proximitat, i potser ens trobarem amb desagradables situacions de trencament de la confiança!