Horta de Lleida, poder-hi viure

Sr. Director:

Tinc 67 anys i els meus pares no em van poder deixar en he· rència terra a l’Horta de Lleida perquè els meus germans es dedicaven a l’agricultura, i per a tothom no hi havia 15.000 metres.

Tinc dos fills, i tenint parcel·la per arreglar la casa paterna, cap dels dos no hi pot fer res. Havent-se criat en una torre i estant-hi encantats, han ha· gut de marxar per no poder-hi edificar o fer reformes. Ara, ens trobem que el meu espòs, amb una minusvalidesa del 80 per cent, i jo amb 67 anys que ben aviat no em renovaran el carnet de conduir, tenim una casa a l’Horta de Lleida que haurem de malvendre per anar-nos-en a algun lloc on puguem anar a comprar una barra de pa. M’estendria més i més, però quan veig a la tele els plens de l’ajuntament, em pregunto de qui és la culpa que els que s’han criat en una torre no puguin continuar-hi vivint, i tenir així uns pares allà oblidats.

Ja sé que no rebré respos· ta, però desitjaria que el nou alcalde em digués què podem fer els jubilats de les torres que no ens queda cap altre remei que continuar vivint per no tenir possibilitats, tenint fills que estarien encantats de po· der-hi viure si hi deixessin fer algunes reparacions o ampliar una mica la torre per poder-hi viure dues famílies. No som uns que desitgem anar-nos-en al camp, sinó que diverses generacions ens hi hem criat. Esperant que algú em digui alguna cosa, continuaré mirant els plens de l’ajuntament, que crec que són per al bé del ciutadà i no per a baralles.

Salutacions d’una a qui li encantaria continuar vivint al camp.