Altra vegada amb el menjador escolar!

SR. DIRECTOR:

Sembla que el departament d’Ensenyament s’ha proposat substituir el decret vigent de menjadors escolars del 1996 pel que està cuinant i afectarà directament els 2.000 menjadors de la xarxa pública de Catalunya. Aquest decret encara considera aquest com un servei complementari i obre la porta a les empreses de restauració amb clar sentit mercantilista. Que estiguem parlant de menjadors escolars en lloc del temps de migdia en aquests moments és no haver avançat gens en educació. El 2001, la FAPAC, en col·laboració amb la Fundació Catalana de l’Esplai, van publicar Eduquem més enllà de l’horari lectiu, una reflexió compartida sobre l’educació en aquest temps que no és lectiu ni escolar però sí que és educatiu. Principalment les AMPA, amb les direccions dels centres, han generat aquest espai que pertany a l’educació en la proximitat. Hi ha excel·lents exemples a tot el territori, amb cuina pròpia, menús equilibrats amb productes de proximitat i ràtios de monitoratge adequades on tot funciona. Contrastant amb menjadors que ja han estat traslladats a empreses, que han tancat la cuina i no és el mateix que el menjar t’arribi de fora per molt que diguin les empreses que ho gestionen. La qüestió de tot plegat és que hi ha un clar interès dels consells comarcals per gestionar els menjadors, ja que poden ingressar legalment un percentatge del cost en concepte de despeses de gestió. Així, han trobat una via interessant de finançament que en lloc de revertir en les escoles com fins ara, ves a saber a on aniran a parar. Des de la FAPAC informen que “el departament podria gestionar aquest servei mitjançant altres fórmules com són els convenis de col·laboració, el concert econòmic o la mateixa gestió directa; aquestes fórmules no estan subjectes al règim de contractació pública i la mateixa directiva europea deixa un gran marge de decisió a l’administració per decidir com es vol gestionar aquest servei”, i a més s’han de tenir en compte els projectes educatius de cada centre i les casuístiques que els envolten. Ara bé, que no ens enganyin amb cants de sirena de monitors de menjador que han de saber anglès per reforçar l’aprenentatge de l’idioma. En lloc de paraules de reconeixement pel paper que han tingut les AMPA per aixecar els menjadors escolars i la bona gestió que porten a terme, des del Departament haurien d’escoltar la comunitat educativa i no seguir amb aquesta privatització mercantilista d’un servei educatiu cabdal per als infants i joves. Si amb l’escola no s’hi juga, amb les coses de menjar encara menys!