El dret a jugar
SR. DIRECTOR:
L’extraescolar més difícil per a moltes famílies és que no facin cap extraescolar i es passin la tarda al parc o a la plaça jugant. Per a molts pares i mares, organitzar-se a les tardes és pràcticament impossible: els pares treballen, no troben cangurs i, de vegades, sap greu que els avis hagin de cuidar els néts tota la tarda. Les extraescolars no només van bé per als nens, que aprenen música, anglès, futbol o natació, sinó també per a les famílies que necessiten tenir-los ocupats fins que acabin de treballar.
I els caps de setmana, realment juguen? Alguns d’ells només amb la tablet, consola o mòbil. Què se n’ha fet d’anar amb bicicleta pel parc? O arribar els dilluns a escola amb els genolls pelats? Què se n’ha fet de fer figures amb fang? De saltar dins dels bassals, d’anar a la muntanya a fer una cabana i pujar als arbres? D’observar les formigues, d’inventar- se un joc, etc. Un nen que no juga és un nen sense curiositat i sense empatia. Jugar fomenta el desenvolupament cognitiu, efectiu i social dels nens.
Quan ens referim al dret a jugar, no és només una frase feta. De fet, i segons l’article 31 de la Convenció dels Drets del Nen (CDN), el dret de la infantesa a jugar és un dret real. Els nostres fills no tenen temps per jugar, i cada vegada tenen menys espai a les places dels municipis, ja que s’estan convertint en pàrquings per a cotxes o s’omplen de senyals on es prohibeix jugar a pilota o anar amb bicicleta.
Aviat arriba Nadal i hem de ser conscients que els aparells tecnològics no són els millors regals per als nostres nens i nenes. Regalem-los experiències, excursions i regalem- los el nostre temps, que és el que recordaran amb més afecte quan siguin grans, i nosaltres, de ben segur que també.
