Aquest curs tampoc tindrem menjador escolar
Sr. Director:
L’escola de Puigverd d’Agramunt pertany a la ZER el Sió (Zona Educativa Rural) juntament amb les escoles de Butsènit d’Urgell, les Ventoses i Preixens. L’escola de Puigverd d’Agramunt és petita i la ràtio no supera els 12 alumnes. La política del Departament de no deixar matricular alumnes que no estiguin empadronats al poble i la manca del menjador fa que sovint perdem alumnes. El menjador és una necessitat, ja que, a vegades, la conciliació amb l’horari laboral de les famílies es fa difícil.
Per iniciar els tràmits per aconseguir el servei de menjador, gestionat pel Consell Comarcal, necessitàvem una demanda de 25 menús setmanals. Durant el gener del curs 2017-2018 va començar una nova alumna i els pares van demanar si hi havia servei de menjador. Arran d’això, es va fer un sondeig a totes les famílies de l’escola i vam comprovar que teníem el mínim d’usuaris de menjador, que nosaltres pensàvem que era necessari. Ens vam posar en contacte amb el nostre Consell Comarcal, el de l’Urgell, i vam fer la sol·licitud tal com ens van demanar a finals de gener, però no va ser fins al cap d’un mes i poc abans d’acabar l’escola que ens van donar un pressupost desorbitat i ens van aconsellar que ho deixéssim per al curs vinent.
Ens van dir que llavors ja entraríem dins del pressupost del càtering que fa el servei, perquè sortia a concurs en breu, i així ja ens inclourien i podríem començar el nou curs amb menjador i un preu estàndard. Però es va acabar el curs i el Consell Comarcal encara no ens havia informat de res. Al final ens vam reunir amb el conseller comarcal d’ensenyament, que ens va explicar que aquest curs tampoc podríem tenir servei de menjador, que no tenien l’obligació perquè a l’escola no hi ha nens transportats, a més no érem rendibles, que estàvem lluny de la ruta i perquè el càtering no volia el servei si ens incloïen a nosaltres.
Ens sentim discriminats, perquè hi ha d’altres escoles, petites com la nostra, que tenen aquest servei gestionat per ells i ens preguntem si no estaríem més ben servits si pertanyéssim a la Noguera. Quan vaig trucar al Consell Comarcal perquè m’assessoressin de què havíem de fer per sol·licitar que ens gestionessin ells el servei de menjador, em van adreçar, tot i la meva sorpresa i perplexitat, als serveis socials, es veu que prefereixen donar peixos que ensenyar a pescar.
En el nostre cas, ja en sabem de pescar i, fins i tot, tenim una canya, però no ens haurien de tallar l’aigua del riu amb un embassament que alimenta uns pobles de l’Urgell i deixa secs els altres. No serem mai suficients alumnes, de fet estem agonitzant i ens sentim ignorats. Salvem les escoles rurals! Perquè són la llum dels pobles.