Les moreres floreixen a la tardor
SR. DIRECTOR:
De casa estant puc veure el passeig de les moreres que separa la pista de bàsquet del sorral d’exercicis estàtics per a jubilats. La visió dels arbres em fa pensar en la tarda xafogosa del passat estiu quan ens hi vam aixoplugar una colla de famílies del barri. Mentre els petits es cruspien un tall de coca amb xocolata desfeta, els adults debatíem sobre l’amenaça de desaparició que planava sobre el lloc on ens trobàvem. La Paeria, amb el beneplàcit d’una associació de veïns que llavors només comptava amb quatre gats, havia acordat privatitzar aquest espai verd i lliurar-lo a una entitat esportiva privada.
El passeig de les moreres com d’altres arbres de l’interior del parc i la barraca de l’Associació de Veïns, tenien els dies comptats. Era tanmateix desesperant que la decisió s’hagués pres sense consultar els veïns, i més desesperant encara, que fos amb el suport de tots el grups municipals, llevat dels Comuns. Als nostres paers els devia confondre el nom. Això de “Ciutat Jardí” (un nom d’urbanització de nou rics que l’Ajuntament ens va encolomar fa una vintena d’anys) els devia sonar una cosa així com “Marina d’Or, Ciudad de Vacaciones”. Aquesta era l’única explicació raonable que sabíem trobar.
Si els paers haguessin fet un volt per aquest barri de casetes adossades, haurien vist que de zona verda i oberta al públic no n’hi ha cap altra. A l’últim però, l’amenaça ha servit per despertar els veïns, sovint una mica endormiscats, en aquesta mena de ciutats-dormitori en què se solen convertir els barris perifèrics.
La mobilització activa del barri, el fet que la sentència no sigui definitiva i, sobretot, el relleu a l’alcaldia, han fet néixer pel barri aires d’esperança aquests dies assolellats de tardor a l’espera de la boira. El sol, a punt de pondre’s per l’Horta de Vallcalent, fa esclatar el groc encès de les moreres.
M’agrada pensar que tan sols les fulles són les sentenciades, que la propera tardor tornaran a florir els mateixos arbres amb d’altres flors encara més grogues.
