Ajudar els padrins
SR. DIRECTOR:
Estic radicalment en contra del sistema que desgraciadament s’ha posat de moda i en el qual les persones grans i amb ingressos per poder pagar-nos nosaltres mateixos l’import de la residència hi passem els últims anys de la nostra vida tancats. Amb sinceritat, jo encara puc sortir de tant en tant però hi ha padrins que ja no poden i em pregunto “quina diferència hi ha entre la nostra trista situació i la gent que està a la presó per haver fet alguna malifeta?” Em passo el dia veient padrins que em porten, pel cap baix, 20 anys i alguns d’ells cada nit demanen a Déu que se’ls emporti. A mi mateix, si fos sense patir, no m’importaria gens anar-me’n a l’altre món.
No crec que estigui donant una opinió exagerada, és el que penso i tinc la impressió d’estar malbaratant els anys que em queden de vida Perdoni que faci servir el seu diari per desfogar-me, però els padrins i padrines necessitem molt suport i comprensió per ajudar-nos a continuar la nostra vida, ja que moltes vegades tot això em fa pensar en la pel·lícula en què es veia una persona que cada dia quan es despertava li passaven les mateixes coses, perquè així és actualment la meva vida. Ben cordialment.
